Descobrir (i lletrejar) paraules amb els infants

M’agraden els jocs de pensar paraules. Tant és així que us he de confessar que -des que van aparèixer- dedico diàriament una estoneta a jugar al Paraulògic i al Wordle. Ambdós jocs publiquen cada dia un panell per confegir paraules. Al PARAULÒGIC, el panell ja conté les 7 lletres (cada dia diferents) que cal combinar per aconseguir el major nombre de paraules reals possibles. Al WORDLE el panell té 5 caselles buides, les corresponents a una paraula de 5 lletres que cal descobrir en un màxim de 6 intents.

Fa dies que penso que m’agradaria jugar amb els infants a aquests dos jocs. I segur que hi jugaria sovint a l’aula, sobretot si hi descobrís infants que encara tenen dubtes sobre el repertori de les lletres. Quan els infants saben dir el nom d’algunes lletres però no de totes, o bé no en recorden els sons, aquests tipus de jocs motiven a recordar i a completar els coneixements sobre el repertori. És interessant descobrir la bondat i els sabers que faciliten aquests tipus de jocs lingüístics, especialment quan els infants ja fan espontàniament escriptures sil·làbiques-alfabètiques. Són un èxit perquè permeten parlar de lletres i de sons en un context motivador, comprensiu i lúdic.

El joc del Penjat per exemple, és un altre joc que també hem explicat al post: Juguem a casa: del joc del penjat al de la casa de les lletres:

- I de la lletra, què se’n diu? El nom o el so?, em pregunten sovint algunes mestres.

Què en penseu? Què fan la majoria de jugadors que juguen a aquests jocs? Com anomenen les lletres? Ben segur que les anomenen pel seu nom!

L’objectiu és que els infants acabin comprenent que les lletres tenen nom, grafia i so. O a vegades més d’un so i tot, perquè escriure el que sona és ben complex (sinó que ens ho expliquin els infants anglesos). El nom de les lletres ens permet lletrejar les paraules o dictar-les quan hi ha dubtes sobre com s’escriuen. El so de les lletres ens aproxima més a la fusió dels sons que ens permet llegir. Molts infants saben el nom de les lletres de memòria, sovint perquè els han après dels pares o dels germans. El so en canvi, és un constructe abstracte al qual els infants s’hi van aproximant a mesura que avancen en el coneixement sobre l’organització del nostre sistema d’escriptura (alfabètic). La descoberta del so permet a l’infant explorar l’interior de les síl·labes, descobrir sons que encara no coneix i poder relacionar-los amb les lletres, o viceversa.

I es tracta de ser curosos quan parlem de lletres i sons amb els infants. Així per exemple davant la grafia “m” direm que es tracta de la lletra ema que representa el so [m]; o davant la grafia “o” direm que es tracta de la lletra o que pot representar el so [ó] (com a la paraula, gos ), el so [ò ] (com a la paraula, sol), i el so [u] com a la paraula, porteta . Més informació al post Sons que s’escriuen en més d’una lletra i al post Hi ha lletres que enganyen

Crec que amb els infants jugaria al PARAULÒGIC en dues fases. En primera instància jugaríem a formar paraules (o pseudoparaules) i les llistaríem totes. Després jugaríem a descobrir si les paraules que hem confegit són reals o inventades. Aquí ja tindríem molta feina. Ho provaré. Segur que s’hi entusiasmen.