2019 Aprendre a llegir i a esciure - Equip ICE-

RSS Feed

Comença una nova aventura. El curs inicia amb força i moltes expectatives, sobretot quan és el primer any d’escola dels petits i petites de 2 i 3 anys.

Aquest any, a l’aula de P3 hi tenim un sofà. Hem creat un raconet dolç i amable que vol convidar totes les persones que passin per allà a trobar un moment càlid amb els llibres, amb un mateix, o amb la companyia d’algú estimat.

Els primers dies el sofà acull, especialment, mares, pares, àvies, avis i els seus petits. Troben en aquest trosset de l’aula un espai on relaxar-se, donar-se força i animar-se mútuament a viure l’aventura de l’escola nova amb emoció i plenitud.

A mesura que les setmanes avancen, el sofà convida més gent a asseure-s’hi. Ara ja hi van les mestres, vetlladores o monitors de menjador que decideixen acomodar-se entre els coixins per establir un moment pròxim amb els nens i nenes.

Resulta que aquest espai de l’aula va prenent força en el dia a dia i els petits comencen a fer-se’l seu. S’hi mouen amb seguretat i s’hi asseu...

El dia que la Sònia, la mestra en pràctiques, em va dir, t’has fixa’t que uns quants han dibuixat biblioteques a les seves cases ideals? em va colpir perquè se m’havia passat per alt. Malgrat haver comentat amb els infants algunes de les seves produccions no em vaig adonar d’aquest detall... i mira que m’apassionen els llibres i la lectura.

A més, em va fer il·lusió que, en una activitat esporàdica arran d’una col·laboració amb una família, els infants estiguessin tan emocionats amb els llibres com amb una bandera pirata, una piscina o un hort. Pensar que els llibres poden “competir” amb aquests elements és engrescador perquè demostra que si els hi oferim propostes encertades, un bon llibre o una biblioteca resulta tan interessant com una bandera pirata o una piscina! Anem bé.

L’aportació de la Sònia em va permetre aprendre d’una companya. Tenir la sort de ser dues mestres a l’aula permet contrastar, modificar o ampliar visions. En aquest cas, el pes de la classe el tinc més jo que no pa...

És mig matí i hem agafat el metro per continuar visitant la capital del Japó.

Ja fa uns dies que som per aquí i la màgia d’aquest país no deixa d’encisar-nos. Ens trobem immerses en paisatges i entorns que només havíem vist a través de les pantalles i fer-nos a la idea que ara ho estem vivint en la nostra pell és una experiència emocionant.

El menjar, les tradicions, el moviment de les ciutats, és ben bé que tot ens ve de nou i ens sorprèn per una cosa o per una altra.

Tot pensant en que diferents són les nostres cultures caic en la reflexió que, al Japó, sóc gairebé analfabeta. No sé parlar, no sé escriure i tampoc sé llegir.

Sé fer-ho en la meva llengua, està clar, però això ara mateix, a milers de quilòmetres de distància de casa, em serveix de ben poc.

M’ajuda, però, conèixer el funcionament de la comunicació entre les persones i a través dels escrits.

Gràcies a això (i al traductor de Google) aconseguim, sense massa dificultat, allò que necessitem per viure el viatge amb satisfacció.

Els...

18/11/2019

Som a la classe de P4 i l'Oriol agafa paper i un llapis i comença a escriure lletres. L'observo des de la distància i em sembla que està fent un llistat . Quan m'apropo, m'adono que està anotant tots els sons que es poden escriure amb grafies diferents.

Li pregunto que està fent i em diu que escriu "les lletres que em puc equivocar".

L'Oriol és un infant molt observador i interessat per tot el que fem a l'escola. Però les lletres i els nombres són les seves activitats preferides. Hi pensa molt i fa moltes preguntes sobre aquests temes.

Crec que és molt important reflexionar sobre aquesta activitat que, de manera espontània, s'ha posat a fer l'infant, tant per l'originalitat com per la complexitat que implica per a un nen de la seva edat. És obvi que molts companys/es de la seva classe no poden fer-la. S'ha d'esperar doncs, l'Oriol?, hem de fer "córrer" els altres?

La resposta és que l'Oriol no pot esperar, necessita estímuls, respostes i reptes per anar avançant en l'apropiació del codi es...

11/11/2019

Expressions d’aquest tipus  “escriu com tu vulguis, com et sembli, com tu sàpigues” les fem servir molt sovint les mestres per animar els infants a provar d’escriure i a treure’s la por a equivocar-se. Gairebé sempre aquest convidar a llançar-se a fer una cosa, certament difícil per a ells, si hi ha un ambient de confiança acostuma a tenir èxit; sobretot, si van comprovant que després de provar d’escriure respectem el que han escrit i conversem sobre la seva producció al nivell que creguem més convenient. A més a més, als mestres ens és molt útil que provin d’escriure de la manera que ells sàpiguen perquè les seves produccions ens donen una informació molt valuosa sobre el seu procés d’aprenentatge, permetent-nos comprendre  a quina etapa es troben i, així, poder fer intervencions comprensibles i interessants per als infants.    

Ara bé, avui, en Guim ens ha fet pensar una bona estona amb el que ha plantejat mentre estava fent un collaret preciós per a la Martina. 

Gu...

04/11/2019

Son les 7 de la tarda a casa de la Núria, una amiga a qui avui he anat a visitar. Està ben enfeinada perquè ha anat a recollir els seus dos néts a l’escola.

  • Àvia, ja has tancat bé la porta?, pregunta l’Abril, la néta de 3 anys tot just després d’arribar i que la Núria hagi tancat la porta.

  • La porta? Per què he de tancar bé la porta?, respon la Núria amb cara de sorpres

  • Per si ve el llop!, exclama l’Abril decidida

  • El llop? Com vols que vingui el llop aquí! Els llops aquí no vénen, Abril, respon contundent l’àvia Núria.

  • Umm, remuga pensativa l’Abril, és que a vegades els llops visiten les àvies de sorpresa...

Les dues ens mirem amb cara de complicitat i riem en silenci, sense que l’Abril se n’adoni. Després la Núria, amorosa, s’asseu l’Abril a la falda i li diu que no pateixi, que els llops només surten als contes. 

Al cap d’una estona, l’Abril ve corrent amb el llibre de la Caputxeta a la mà i li demana a l’àvia Núria que li torni a explicar el conte una vegada m...

28/10/2019

En el dia a dia a l’aula sorgeixen situacions espontànies d’on podem aprendre tant els infants com les mestres;

Ens trobem a una aula de P4. En Dídac, en Pau i en Xavi estan fent un dibuix pel Noah. Aquest ha fet 4 anys i entre tots li estem preparant un bonic regal. Els tres estan concentrats en la seva creació: uns dibuixen i altres inclús volen escriure algun missatge per a l’homenatjat.

En Pau ja ha acabat el dibuix i està escrivint MOLTES FELICITATS per encapçalar el seu regal. Tot i que moltes felicitats no és la forma més genuïna per felicitar algú per al seu aniversari (podeu consultar Optimot), en aquest cas hem prioritzat la seva espontaneïtat i el seu interès per escriure. Està concentrat, va dient en veu alta el que està escrivint, va pensant tot sol quina és la següent lletra que ha d’afegir i, amb una escriptura natural, aconsegueix fer-ho tot sol, sense la intervenció de la mestra.

Mentrestant, en Dídac i en Xavi se’l miren. S’adonen que el seu company sap escriure, ha pogu...

* Aquesta imatge ha estat extreta del web de Barbara Fiore Editora, editorial del llibre 

Mestra: en quina llengua creieu que està escrit aquest llibre?

Alguns infants: parlen raro

Miquel: En anglès, perquè s'assemblen les lletres

Joan: en lligada

Miquel: mau és boca? S’assembla a...

(...)

Mestra: Quin deu ser el títol?

Edu: Com creixen les flors?

Sònia: Ése es jo? Aquest és jo? (Sembla que elabora hipòtesis fixant-se en la fonètica del títol)

Martí: jo crec que posa que creix una planta

Lua: com et dius?

Teo: com et dius senyora planta?

Aina: qui sóc?

(...)

Miquel: està en francès? (Segueix buscant la llengua més que no pas el significat)

Diana: no, no existeix cap paraula així. En francès així no es parla!

Nora: potser en castellà?

Edu: no existeixen aquestes paraules

(...)

Aina: jo crec que està inventat en idioma bitxo

Aquests fragments de conversa que s’han generat en presentar la portada del llibre són extraordinaris en molts sentits. Ho són perquè mostren com davant d’una proposta literària interess...

14/10/2019

Recordeu en Max, aquell infant de 5 anys que ja ha començat a lletrejar? Doncs bé, fa uns dies hem observat que, quan escull libres per llegir tot sol, només s’atreveix a escollir abecedaris, diccionaris il·lustrats o llibres amb inventaris d’imatges d’objectes i paraules.  A l’aula, segueix participant de la tertúlia literària conjunta després de lectura diària d’àlbums il·lustrats i altres llibres interessants que fa la seva tutora. Però sembla que aquests relats emocionants que ja ha llegit la mestra poguessin ser reviscuts i recuperats mirant únicament les imatges i no s’atreveixi encara a provar de llegir-ne el text.

Avui el volem encoratjar a que ho intenti, a que vegi que també són llibres abastables, i a que descobreixi que el que hi diu al text també pot ser interessant i emocionant. La negociació comença quan el veig com passa les pàgines ràpidament, mirant només les pàgines il·lustrades.

- Mira Max, provem de llegir-lo? Vols saber què hi diu, al llibre?

- Osito y un rayo de sol...

07/10/2019

- Cccooottxe, cotxe

- Am-bu-llll-an-siiii-a, ambulància

- Quatre per quatre

- Cotxe deeee-caaaa-reeee-res, cotxe de carreres

El Max s’aïlla, a l’aula de P5, malgrat la presència d’altres companys i d’activitats simultànies i interessants en marxa. Gesticula amb la boca i exagera el desxifrat oral de les paraules com si gairebé es tractés d’un exercici d’expressió teatral. Sembla que tampoc s’adoni que l’estic observant atentament, interessada a encoratjar-lo i a reconèixer-li l’esforç que li suposa la transcripció dels sons que després té interès a convertir en paraules amb significat.

Des de fa uns dies ha descobert quan poderós és el mecanisme de la descodificació i com d’excitant pot arribar a ser poder desxifrar qualsevol paraula que se’t planta per davant. El lletreig, aquesta mena d’escaneig del conjunt de lletres que conformen les paraules, el manté ben concentrat perquè ja reconeix i recorda la majoria del repertori de sons associats a les lletres, tot i que a vegades s’aturi a pens...

Please reload

This site was designed with the
.com
website builder. Create your website today.
Start Now