Sons que s'escriuen amb més d'una lletra

Som a la classe de P4 i l'Oriol agafa paper i un llapis i comença a escriure lletres. L'observo des de la distància i em sembla que està fent un llistat . Quan m'apropo, m'adono que està anotant tots els sons que es poden escriure amb grafies diferents.

Li pregunto que està fent i em diu que escriu "les lletres que em puc equivocar".

L'Oriol és un infant molt observador i interessat per tot el que fem a l'escola. Però les lletres i els nombres són les seves activitats preferides. Hi pensa molt i fa moltes preguntes sobre aquests temes.

Crec que és molt important reflexionar sobre aquesta activitat que, de manera espontània, s'ha posat a fer l'infant, tant per l'originalitat com per la complexitat que implica per a un nen de la seva edat. És obvi que molts companys/es de la seva classe no poden fer-la. S'ha d'esperar doncs, l'Oriol?, hem de fer "córrer" els altres?

La resposta és que l'Oriol no pot esperar, necessita estímuls, respostes i reptes per anar avançant en l'apropiació del codi escrit. El seu propi nom ha provocat que li expliquem, tant a casa com a l'escola, que s'escriu amb la lletra O al principi -tot i que sona [U], perquè el so [U] a vegades es representa amb la lletra U i a vegades amb la lletra O, com el cas d'Oriol -Tal com s'explica en el post "Hi ha lletres que enganyen?"-

I els seus companys, han de fer el seu propi camí, amb els seus estímuls, respostes i reptes.

Hi ha indubtablement una curiositat i un interès implícit en el mateix infant, però també hi ha la intervenció de les mestres que planifiquem l'aprenentatge de la lectura i l'escriptura sabent que no tots els infants arriben a unes fites concretes al mateix temps.

Aquesta mateixa reflexió sobre els sons que es poden escriure de diferents maneres, l'hem fet moltes vegades quan les mestres escrivim el que els infants ens dicten: una nota, una llista o qualsevol altre text útil per a la vida de l'aula.

Si és la mestra la que escriu, ho fa correctament. No pretenem que els nostres alumnes d'Infantil aprenguin l'ortografia correcta, però sí que expliquem perquè utilitzem una lletra i no una altra i fomentem que escriguin de manera espontània, però també –en casos com el de l'Oriol- els esperonem a reflexionar a cadascú amb el nivell d'aprofundiment que pugui, revisar i comparar el que escriuen. Alguns els acompanyarem a mirar si el que han fet són lletres o dibuixos i a d'altres els proposarem pensar en els sons que es representen amb més d'una lletra.

Tal com diu Emilia Ferreiro*, que “Detrás de esa mano que escribe, de esos ojos que miran y de esos oídos que escuchan, hay un niño que piensa”

Referència:

*Pàgina web: Cátedra Internacional de estudios interdisciplinarios en alfabetización. Dra. Emilia Ferreiro