Es busca. Una vivència d'escriptura espontània.

A l'escola, ens comuniquem sovint entre els diferents grups amb notes escrites. Els motius són diversos: fer-nos saber el nom que ha triat cada classe, comunicar-nos alguna exposició o treball que han fet, explicar-nos les normes de l'hort... Darrerament, és força comú que quan un infant perd alguna cosa, faci una nota demanant-nos a tota la resta que si la trobem, li fem arribar directament o a través de la conserge. Aquestes notes contenen la descripció i el nom de l'objecte, així com el del nen/a que l'ha perdut i el grup a la qual pertany. Quan rebem alguna d'aquestes notes, sigui quin sigui el motiu, sempre dediquem una estona a la lectura atenta del text. També comentem si coneixem al nen/a que ens ha escrit i finalment, el rètol roman penjat uns dies per tal de recordar-nos la informació rebuda. Fins ara, a I5, havíem enviat postals per felicitar Nadal a la resta de companys/es, però les mestres encara no havíem planejat fer cap mena de nota informativa d'aquest tipus. Va ser la Iona, una nena de 5 anys, que de manera espontània va animar a unes companyes a escriure unes quantes notes per comunicar que havia perdut una goma taronja de cabell. Van escriure ES BUSCA, van dibuixar la goma taronja i la Iona va signar amb el seu nom. Quan tenien fetes cinc o sis notes iguals, van venir a dir-me si les podien anar a repartir a les aules de petits.

Em va semblar fantàstica l'autonomia que havien demostrat en prendre la iniciativa de fer la nota, trobar elles soles un text tan clar i adient, repetir el model de les notes dels companys més grans i no oblidar la signatura.

Ja sabem que de llegir i escriure amb sentit se n'aprèn en situacions reals d'ús de llengua. Així doncs, oferir als alumnes la possibilitat d'utilitzar el llenguatge (oral i escrit) en situacions reals per aconseguir objectius concrets, també ajuda l'alumne a prendre consciència de les funcions i els usos que la societat fa de cada tipus de text escrit.

Així mateix, davant d'una situació real com aquesta (he perdut la meva goma de cabell i la vull retrobar) l'alumne no només pensa què ha d'escriure sinó també quin tipus de text és el més adient en aquesta situació.