Ah! Ara ho entenc! Algunes claus per comprendre textos.

Ja sabeu que un dels símbols d’identitat que hem generat en el grup és el fet de compartir lectures a diari (Gràcies Pippi!) sent la mestra qui els llegeix llibres que segurament, per la seva capacitat lectora actual, encara no estan a l’abast dels infants.

Jo els llegeixo el text, per tant, el descodifico a la vegada que els faig de model en quant a l’entonació, les pauses del text, etc. En canvi, la interpretació del text la construïm entre tots

–i és on hi invertim més estona. Indirectament ens serveix per posar al dia aquells infants que no hi eren, per reprendre la lectura amb tot el que necessitem saber i per anar recuperant la informació imprescindible per comprendre la història. Per això, sempre despleguem estratègies de comprensió abans, durant i després de la lectura. Sovint abans de començar a llegir, actualitzem coneixements anteriors amb preguntes com podrien ser On ens vam quedar l’altre dia? Qui havia marxat en autobús? On anaven? Què volien fer? També durant la lectura.... Ostres! Després d’aquesta informació, què creieu que pot fer el Jefferson? Perquè sí, ens hem aventurat a llegir Jefferson! Qui creieu que li està enviant aquest missatge de text? Què us ho fa pensar? Com has sabut que seria el seu amic? Quina part del text t’ha donat aquesta informació? A veure, tornem a llegir el paràgraf i tu ens avises, etc. I després, com creieu que podria seguir la història?, etc.

Amb la lectura d’aquest llibre he pogut comprendre, un cop més, la necessitat de posar en marxa les estratègies durant la lectura, per exemple amb algunes de les preguntes que hem compartit en el paràgraf anterior, però també amb altres intervencions. Com ara, si en el text parla d’un missatge de text o d’una postal, l’escric a la pissarra reproduint les especificitats que aporten detalls per poder extreure’n tota la informació. En d’altres situacions, hem representat alguna escena clau per entendre l’ordre en què succeïen els esdeveniments, com l’arribada del nostre amic a la perruqueria -que resulta fonamental per comprendre la història. També hem reproduït diàlegs, repartint-nos els personatges. Sovint, en els diàlegs, costa entendre qui diu què i per molt que intento fer diferents veus en funció dels personatges, resulta més esclaridor quan diferents infants s’aixequen i fem una petita representació. Just aquest va ser el desencadenant perquè l’Alba, l’altre dia, fes cara de preocupada quan jo llegia el diàleg i amb molta sinceritat, després de la teatralització compartida del diàleg, digués:

- ah! ara ho entenc.

A l’Alba, els ulls li brillaven d’emoció, finalment havia aconseguit entendre-ho. I és que és ben bé així, molt sovint per entendre els textos cal rellegir-los, parlar-ne, dialogar-los, teatralitzar-los, etc. Aquestes estratègies són útils no només per als infants, sinó que també les necessitem els adults. Quantes vegades he retornat sobre un diàleg per entendre qui deia què, o he rellegit un fragment perquè no el comprenia o he accedit a una nova comprensió en el moment que he compartit la lectura amb altres lectors del mateix text.