- Mireia Pérez Peitx
Mètode sintètic o mètode global per aprendre a llegir i a escriure?
Tant de bo la resposta a aquesta pregunta fos unívoca, perquè llavors tot seria molt més fàcil. Però malhauradament no existeix cap mètode per ensenyar i aprendre a llegir i a escriure que ho resolgui tot per a tothom.
Si bé és cert que, darrerament, després dels últims resultats de PISA i PIRLS s’està insistint en la bondat del mètode sintètic (o fonètic, com alguns l’anomenen), aquest mètode no resol algunes qüestions com, per exemple, accions cognitives d’alt nivell inherents a l’acte de llegir o escriure, com ho és la comprensió. De fet, l’any 1979, la UNESCO ja va advertir que hi ha persones alfabetitzades que, a la pràctica, no poden comprendre allò que llegeixen i va designar un nou tipus d’analfabetisme: l’analfabetisme funcional. És a dir, persones que poden desxifrar un text però que no despleguen estratègies de comprensió i que, per tant, no comprenen allò que llegeixen. D’altra banda, el mètode global, tampoc ho resol tot. En diferents moments del procés d’aprendre a escriure i a llegir, cal focalitzar l’atenció en qüestions fonètiques, ortogràfiques, de consciència fonològica, etc. Aquí, al blog, tenim alguns exemples d’aquestes qüestions més mecàniques que, sovint, s’han atribuït al mètode sintètic. Aquests, en son alguns:
El que fa tan complex aquest aprenentatge és comprendre que tots els aspectes involucrats: consciència fonològica, entendre els usos de la llengua escrita, construir la relació del que dic i com s’escriu, del que està escrit i com sona, de la interpretació -i un més que llarg etcètera- s'imbriquen TOTS a la vegada. Cap mètode resol l’acte de llegir i escriure en la seva complexitat total perquè com és evident, sinó, tots l’aplicaríem. El que sabem del cert, és que els infants construeixen el pensament i el coneixement en interacció i que es necessita d’un expert que identifiqui la seva Zona de Desenvolupament Proper per generar aquest potencial d’aprenentatge per tal que l’infant segueixi aprenent i avançant.
Sovint, però, s’ha donat a entendre que si no treballes seguint el mètode sintètic sembla que “els infants aprenguin a llegir i a escriure sols”. I res més allunyat de la realitat. Sabem que els infants adquireixen una consciència fonològica a mesura que transiten les etapes descrites per Ferreiro i Teberosky (1979), i que han de conviure en entorns alfabetitzats, han d'aprendre el repertori de lletres de la llengua amb la qual es comuniquen, han d’incorporar qüestions complexes com que un so té diferents maneres d'escriure, o que una mateixa lletra té un so diferent en funció de les lletres que la segueixen, i, novament, un molt llarg etcètera. I si, a part de tot això, no volem que siguin analfabets funcionals, necessitem que les persones que estan aprenent a llegir i a escriure, comprenguin, també, com funciona i per a què serveix aquest artefacte cultural anomenat escriptura.
Aprendre a llegir i a escriure és un procés llarg, complex i demandant. I si no, que li preguntin a aquest infant, tan conegut a les xarxes, que si bé ha après meravellosament el repertori de lletres de l’alfabet espanyol, encara es troba en una fase de designació i li atribueix a les lletres el valor d’allò que designen i no per allò que sonen:
I no ens cansarem de dir-ho: nosaltres -com a grup de persones que reflexionen sobre el procés d’ensenyar i aprendre a llegir i a escriure a l’Institut de Ciències de l’Educació de la UAB- no ens podem casar amb cap mètode en concret. Al llarg del procés d’aprendre a llegir i a escriure, hi haurà d’haver estones que s'identificaran amb els recursos propis d'un mètode global i d'altres amb els recursos d'un mètode sintètic però en qualsevol cas, totes han de prendre de partida els coneixements previs que té l’infant, per tal que segueixi aprenent a escriure i a llegir.