S’ESCRIU C PERÒ SONA S!

Fa uns dies arran d’una conversa on parlàvem sobre el projecte d’investigació que estem portant a terme a l’aula, un infant de cop, atura el diàleg i ens fa veure que hi ha una paraula que ell ha vist escrita amb la lletra C, però que s’ha adonat que sona com si fos una S.

Tothom para atenció i jo vaig a buscar la pissarreta. Explico la norma ortogràfica i conjuntament ens posem a llistar paraules que contenen “CE” i “CI”. Els infants es guien pel so de les paraules que els vénen a la ment i jo els vaig explicant quines podríen formar part de la llista que estem generant i quines no.

La pissarra amb la llista queda a la vista de tothom a l’aula i a mesura que avancen els dies aquells infants més motivats la van ampliant.

Em sorprèn molt gratament el fet de veure que hi ha nens i nenes que arriben al matí, entusiasmats i em diuen:

• Maria! Ahir pel carrer vaig descobrir una altra paraula per la nostra llista! FARMÀCIA!

• Doncs jo vaig veure NUMÀNCIA!

Al cap d’uns dies…

• Maria! El teu cognom!

• Sí, i SOLUCIÓ!

Aquells infants que troben sentit en l’activitat no paren de trobar paraules que compleixen la norma. És important dir que també en pensen algunes que no d’adequen a la norma, llavors jo els explico que sempre hi ha excepcions. En aquests moments penso que van construint la idea de la complexitat de l’escriptura del “no tot val”, dels dubtes que ens ajuden a avançar, de les preguntes que ens permeten reflexionar i fer nous descobriments.

Amb tot aquest procés sembla com si se’ls hagués despertat quelcom a dins i tenen activat el senyal d’atenció. Quan llegeixen els passos a seguir per fer una activitat, quan veuen certes paraules als llibres, als cartells, tots els textos els serveixen de referent.

Així mateix en el moment d’escriure també se’ls activa aquest nou coneixement i comencen a posar consciència en la norma ortogràfica.

La llista que s’ha anat creant progressivament serveix de referent i demostra la necessitat dels infants de posar en ordre allò que van descobrint. Hi accedeixen per recordar mots, per afegir-ne i també per revisar les pròpies produccions.

Individualment reflexiono sobre la importància d’oferir als infants allò que necessiten i demanen per aprendre, la importància d’estar atentes a aquests moments perquè això també parla de respecte, de reconeixement, de confiança envers les possibilitats d’aprenentatge de totes les criatures. Esperava el moment en què aparegués un motiu per construir coneixement col·lectiu sobre el so de la C davant E i davant I, i així va ser! El fet que siguin els infants que, arran de la curiositat i l’observació, notin aquestes regularitats (o irregularitats) en l’escriptura em sembla que és la palanca que hem d’accionar com a mestres i una de les pistes que ens han de guiar a l’hora d’anar oferint nous aprenentatges i coneixements.