Pisquina

Cada matí fem una petita organització del dia. Anoto a la pissarra què farem al llarg del dia així com les diferents persones que entren a l’aula. El dijous acaben el dia fent piscina, així que aquesta paraula tanca la llista del dia. Llavors el Nabil diu en veu alta:

[if !supportLists]- [endif]Nabil: Mireia! T’has equivocat! Aquí posa pisquina

[if !supportLists]- [endif]Quim: Si li poses el palet faràs que la “K” soni “S”

Li dic a en Quim que té raó, que la lletra Ç sona /s/

Llavors els pregunto…

[if !supportLists]- [endif]Mestra: que coneixeu alguna paraula que s’escrigui amb Ç? –Al principi els costa però després troben un referent molt conegut, el Barça. En acabar aquesta breu anècdota, els comento que piscina està ben escrit, que allà, a la pissarra, hi diu piscina–

[if !supportLists]- [endif]Oriol: és que depèn de quina lletra va darrera sona diferent!

Aquesta intervenció va servir per fixar l’atenció en la diferència de so de la lletra “C” en funció de la lletra que la segueix. Vam anar, vocal per vocal, fent provatures sobre com sonava la combinació, i així, poder construir una referència compartida. Amb una explicació més acurada del funcionament de les regles d’escriptura vam poder fugir de la visió més superficial “que algunes lletres enganyen” que ens sembla que no és fidel a la complexitat de l’escriptura.

[if gte vml 1]><v:shapetype id="_x0000_t75" coordsize="21600,21600" o:spt="75" o:preferrelative="t" path="m@4@5l@4@11@9@11@9@5xe" filled="f" stroked="f"> <v:stroke joinstyle="miter"></v:stroke> <v:formulas> <v:f eqn="if lineDrawn pixelLineWidth 0"></v:f> <v:f eqn="sum @0 1 0"></v:f> <v:f eqn="sum 0 0 @1"></v:f> <v:f eqn="prod @2 1 2"></v:f> <v:f eqn="prod @3 21600 pixelWidth"></v:f> <v:f eqn="prod @3 21600 pixelHeight"></v:f> <v:f eqn="sum @0 0 1"></v:f> <v:f eqn="prod @6 1 2"></v:f> <v:f eqn="prod @7 21600 pixelWidth"></v:f> <v:f eqn="sum @8 21600 0"></v:f> <v:f eqn="prod @7 21600 pixelHeight"></v:f> <v:f eqn="sum @10 21600 0"></v:f> </v:formulas> <v:path o:extrusionok="f" gradientshapeok="t" o:connecttype="rect"></v:path> <o:lock v:ext="edit" aspectratio="t"></o:lock> </v:shapetype><v:shape id="Picture_x0020_3" o:spid="_x0000_s1026" type="#_x0000_t75" alt="Description: Macintosh SD:Users:Mireia:Desktop:IMG_0408.JPG" style='position:absolute; margin-left:-12.25pt;margin-top:15.5pt;width:211.85pt;height:187.3pt; rotation:90;z-index:251658240;visibility:visible;mso-wrap-style:square; mso-width-percent:0;mso-height-percent:0;mso-wrap-distance-left:9pt; mso-wrap-distance-top:0;mso-wrap-distance-right:9pt; mso-wrap-distance-bottom:0;mso-position-horizontal:absolute; mso-position-horizontal-relative:text;mso-position-vertical:absolute; mso-position-vertical-relative:text;mso-width-percent:0;mso-height-percent:0; mso-width-relative:page;mso-height-relative:page'> <v:imagedata src="file://localhost/Users/Mireia/Library/Caches/TemporaryItems/msoclip/0/clip_image001.jpg" o:title="IMG_0408.JPG" croptop="9727f" cropbottom="5052f" cropleft="18761f" cropright="3716f"></v:imagedata> <w:wrap type="tight"></w:wrap> </v:shape><![endif][if !vml][endif]Sé que, malgrat va ser una intervenció amb tot el grup, no tot l’alumnat se n’ha beneficiat de la mateixa manera perquè tots estan en un moment diferent del procés d’aprendre a llegir i a escriure. Aquesta reflexió, fruit de l’observació atenta del funcionament del codi escrit, la va fer un nen que ja és capaç de segmentar la cadena fònica so per so i escriure les lletres corresponents. No obstant això, la seva intervenció ha estat interessant perquè, en diferent mesura, tothom en pot aprendre alguna cosa; des dels dos possibles sons de la mateixa lletra “C”, a la idea que la relació so-grafia no sempre és transparent, o que l’alumnat, pel simple fet de compartir curs, no té el mateix coneixement sobre el funcionament de l’escriptura.

L’endemà divendres, el Nabil veu escrit “Gràcies” en un rètol i em diu aquí també passa! El veig molt emocionat. Ser capaç d’aplicar la norma ortogràfica a una altra paraula em fa pensar que ha entès com funciona. Per això, quan m’espero tota una setmana i arriba el dijous, intueixo que escriurà de manera convencional la paraula…

… però no us penséssiu que ara ja tots l’escriuen així. Cada dia algú s’anima a sortir i anem explorant les possibilitats escrites de les paraules. El petit canvi –o gran canvi, depèn de com es miri– és que cada vegada som més els experts que podem fer de correctors amb aquesta combinació de lletres.