MIQUEL O MIKEL?

A l’escola cada infant disposa d’una llibreta, el diari d’aula, per escriure vivències, anècdotes o notícies que succeeixen a l’aula, textos que després comparteixen a l’entorn familiar. Aquesta proposta -que es duu a terme a les aules de 1er- esdevé una oportunitat perquè els infants puguin expressar-se a través de la llengua escrita.

El fet que aquests escrits parteixin de la pròpia vivència dels infants, els engresca setmanalment a escriure missatges plens de sentit i dins d’un context molt proper on la llengua escrita té una funcionalitat. La família, alhora, rep aquestes produccions donant valor al que els seus fills i filles han escrit.

Abans d’utilitzar aquest diari l’aula, cada infant personalitza la coberta de la seva llibreta. En Miquel, de cinc anys, la decora amb pintura i enganxa el seu nom amb lletres retallades de la capsa de l’abecedari.

Una pràctica tan habitual com posar nom a les pròpies produccions porta en Miquel a plantejar-se si és correcte tal com coneix el seu nom escrit. Li genera dubtes malgrat haver-ho escrit sempre així i expressa que la lletra U de la segona síl·laba del seu nom no sona en cap moment.

- Quan jo dic [mikel], la U no sona, mira, diu en Miquel

- Tens raó, veig que t’has adonat que hi ha una lletra que no sona, li respon la mestra

- Però veus, aquí diu [mikuel] - i aquí diu [mikel] !, diu l’infant

En una etapa anterior del seu propi procés d’escriptura, en Miquel reconeixia, copiava el seu nom del model escrit per l’adult i el tenia memoritzat. Fins al moment el seu nom era com un dibuix o un logo, no hi havia encara cap reflexió entre les grafies que escrivia i els sons que pronunciava. Però fa pocs dies que ha començat a veure que hi ha una relació entre la notació gràfica i els sons que pronunciem quan diem les paraules. Concentrat en les associacions entre els sons i les grafies que componen del seu nom s’ha trobat amb una lletra que no sona. Un gran descobriment!

Aquestes descobertes fan avançar l’infant en el coneixement del funcionament del codi i de l’ortografia. En aquest sentit és important l’acompanyament de l’adult (amb observacions com ara: -és molt important això que has descobert!) per formular als infants diferents reptes i valorar positivament les noves descobertes (amb expressions com ara: -hi ha altres noms de companyes i companys del grup amb lletres que no sonen ? o bé:- has descobert altres lletres que tampoc no sonen ? ).

Afavorir un clima de confiança i autoestima, permet avançar en l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura.

El fet d’anar integrant els diferents coneixements ortogràfics de la llengua és un llarg camí que s’ha d’anar consolidant, tot respectant les etapes evolutives de l’infant. Encara que com a mestres oferim una informació en un determinat moment, l'infant necessita temps per anar construint els coneixements ortogràfics. Els aprenents van avançant en els diferents coneixements ortogràfics en la mesura que van rebent suport dels adults en la revisió conjunta dels seus escrits. És important que els ajudem a integrar la idea que els coneixements ortogràfics ajuden a llegir i a comprendre millor els escrits.