SINTA o CINTA: les decisions dels mestres en l'acompanyament de la correcció de l'escriptura dels al

El grup de 1r de primària elabora una llista a la pissarra de manera col·laborativa de tot el material d’art que tenen a l’abast per utilitzar en el seu projecte d’art. Després, cada infant individualment, ha de seleccionar els elements que vol fer servir i anotar-los en un paper.

En el moment de confegir la llista, els infants van escrivint les paraules a la pissarra amb l’ajuda en veu alta dels seus companys i companyes i de la mestra. De mica en mica, les paraules van apareixent: llana, serpentina, paper, ploma…

Fins que arriba el moment d’escriure CINTA. En Ton escriu SINTA i a tots els altres infants els convenç la manera d’escriure la paraula. En aquest punt les dues mestres que hi ha a l’aula es fan una mirada de complicitat i ràpidament es posen d’acord en seguir endavant sense aturar-se en aquell moment a reflexionar amb els infants sobre l’ortografia d’aquesta paraula.

Els altres nens i nenes l’escriuen així a la seva llista, però un d’ells demana a la Neus, una de les dues mestres, que torni a escriure les paraules en una mida més gran, ja que no les veu bé. La Neus les torna a escriure a la pissarra, però quan arriba a “sinta” s’atura, perquè per uns moments dubta de com escriure-ho. De nou les mirades intercanviades entre les dues mestres confirmen l’entesa tàcita d’ortografiar correctament les paraules quan és l’adult qui escriu. La Neus escriu “cinta” a sota de “sinta” i l’activitat continua amb normalitat. La sessió s’acaba i cap infant de primer ha fet cap comentari d’aquest canvi. Un cop els nens i nenes marxen al menjador, les dues mestres es queden parlant d’allò que ha passat i reflexionen sobre la seva pròpia actuació, ja que no acaben d’ estar convençudes d’haver pres una bona decisió.

Aquest petit relat ens permet pensar en la importància de les decisions que prenem com a mestres a l’hora d’acompanyar els infants en els seus processos d’escriptura. El fet de posar en dubte l’actuació deixa entreveure que les dues mestres estan, per una banda, comprenent el nivell en què es troben els seus alumnes i valorant la seva intervenció respectant, precisament, l’assoliment del procés d’escriptura d’aquests. I, per altra banda, es plantegen si encetar a l’aula el debat d’escriure correctament la paraula “cinta” tindrà sentit en aquest moment, per tal de no perdre l'oportunitat que alguns infants puguin comprendre el motiu pel qual escrivim aquesta paraula amb la lletra "C" i no amb la lletra "S".

Segurament, hi ha una gran possibilitat d’opcions a fer davant d’aquesta situació, però aquestes mestres han pres la decisió de no aturar-se en aquesta paraula, en aquests moments. Això no vol dir que no ho facin més endavant, sinó que els farà estar més atentes al moment que sigui possible de plantejar aquesta reflexió.

Articles relacionats: Março, de la Rosa Gil; Miquel o Mikel?, de la Ingrid López i la Muntsa Sans.