LA LIBRETA DE HISTORIAS

En Tomás és un nen de 3r que expressa el seu malestar a través de la conducta. En un post anterior també us vaig presentar un altre alumne amb dificultats similars.

A l’inici d’aquest curs escolar la situació era pràcticament insostenible: donava cops a la taula i llençava paraulotes a l’aire sense dirigir-les a un receptor concret. També rebutjava realitzar tasques que demanaven posar en joc l’escriptura i la lectura, sobretot si es tractava de propostes descontextualitzades o allunyades dels seus interessos.

L’Equip de mestres de la comunitat de mitjans, acompanyats de la psicopedagoga de l’EAP, ens vam reunir per conversar, analitzar i comprendre les conductes disruptives del Tomàs, així com per recollir entre tots les habilitats i els interessos que li observàvem.

Al llarg del curs hem constatat que la Llengua Anglesa és una llengua valuosa pel Tomás; ell mateix ens explica que creu que aprendre-la és de gran utilitat, d’aquesta manera pot accedir a alguns videojocs i també pot entendre cançons que li agraden. Espontàniament, ell mateix tradueix del castellà a l’anglès paraules que afloren a les converses d’aula. Accedeix a escriure-les a la pissarra per oferir-les al grup, i d’aquesta manera, ell reforça la seva competència i fins i tot millora la seva pròpia autoimatge.

També s’interessa per les matemàtiques (enigmes, càlculs, problemes, unitats de mesura,….), el món animal i els dibuixos de monstres. La pissarra de l’aula és un espai públic on es deixen empremtes del saber compartit i ens adonem que també se la mira sovint.

Diàriament porta de casa un conill blanc de peluix a qui anomena Walden. Quan li fa treure el cap per la motxilla, el Tomás comença a estructurar un relat. Aquestes narracions orals que elabora són transcrites a La llibreta d’en Walden pels diferents adults que intervenim en les dinàmiques de l’aula. La història d’en Walden ha anat agafant cos al llarg de tot el curs.

Un dilluns, en Tomàs, arriba a l’escola amb una llibreta titulada La libreta de historias.

Un grup de companys s’interessa per aquesta llibreta. En Tomàs els llegeix el primer capítol, creat i escrit per ell durant el cap de setmana. Resulta que en aquest primer capítol hi apareixen un seguit de companys i companyes de la classe que es troben en una situació de perill.

En Tomàs ens explica que ja té pensat el següent capítol, però encara no l’ha escrit. Explica que no vol repetir paraules i necessita buscar sinònims, adjectius, verbs diferents per avançar en els relats.

Aquest comentari és acollit per la mestra i a la pissarra d’aula s’inaugura un apartat de recollida de sinònims perquè tothom hi pugui fer contribucions.

Des d’aquell dia, a la seva motxilla, sempre hi viatgen el conill Walden i La libreta de historias.

Mica en mica, La libreta de historias ha anat agafant protagonisme a l’aula. Sovint compleix la funció de recurs disponible en aquelles situacions que resulten complicades de sostenir pel Tomàs.

Al pati, en Tomàs i els seus tres millors amics s’asseuen sovint al banc per rellegir alguns dels capítols que ja ha escrit. En aquesta lectura compartida es crea un clima distès on afloren somriures i complicitats.

Cada capítol comença amb una il·lustració elaborada amb cura. La llibreta està paginada i conté un índex: La mansion- La mansion 2 - La Cueva - Camping - Camping 2 - El viaje oscuro - El viaje oscuro 2 - Entre dimensiones - Penumbra.

El gènere literari és bàsicament el diàleg.

Observem que gràcies a La libreta de historias en Tomàs és capaç d’autoregular-se i això ha fet disminuir els episodis de cops i d’insults. A través de l’escriptura relata un món imaginari terrorífic en el qual inclou tots els seus companys i companyes de l’aula. Capítol a capítol va acceptant i integrant cadascuna de les singularitats del grup. Els comentaris pejoratius adreçats a si mateix com ara: -soy el alumno que nadie quiere, soy muy problemático també s’han anat diluint.

Podria ser que aquesta mirada pacient, d’acceptació, de possibilitat, de confiança, de reconeixement, d’interès sincer que els adults li dirigim actualment, que flexibilitza peticions i respostes i que l’acompanya diàriament l’hagi ajudat a revertir la seva situació?

Podria ser que aquesta escriptura lliure hagi donat seguretat en Tomàs i l’ajudi a reivindicar-se com a un aprenent competent?