Què prioritzar en l’aprenentatge de l’escriptura?

Estem quasi a la darrera setmana de curs i rebem aquesta endevinalla que ens envia un infant de 4 anys. A l’espai de 2n estem en un moment d’aquells en el qual sentim que tenim menys temps del que ens agradaria, mentre anem tancant diferents processos d’aprenentatge que hem engegat durant el curs.

El primer instint és pensar que no tenim temps de participar com a grup en res que sigui “extra”. Per sort, després, pensem en tot el que acompanya el missatge. Per un costat és un infant que manifesta una gran perseverança escriptora ja que tot i ser petit (està al grup de 4 anys) pot escriure un text que té sentit per ell mateix. Es veu un traç primerenc que ha resolt l’escriptura de totes les lletres necessàries per tal que el missatge sigui entenedor. El joc, també ens convida -com a comunitat- a relacionar-nos més enllà de la planta amb qui compartim físicament l’espai, i amplia les relacions que es poden establir entre els infants en el marc de l’escola. Així que sí, tenim temps. En els moments més voraginosos és quan hem de tenir més clar què cal prioritzar i què no. Acollir les escriptures en aquests estadis inicials, quan encara estan impregnades d’una gran motivació i compleixen amb el propòsit de l’escriptura –la comunicació entre un emissor (l’infant) i el receptor (la resta de la comunitat que rebíem el missatge)- és clarament prioritari.

Així que com a grup ens aturem i llegim l’endevinalla. Ràpidament els infants comencen a dir possibles respostes i el mateix grup es regula analitzant si bé és cert que es fa petit si li dones beure i es fa gran si li dones menjar. Passem una bona estona i els mateixos infants de segon se sorprenen del repte que els està plantejant aquest infant. Decidim contestar per escrit, en nom del grup, per seguir amb el joc i potenciant l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura.