MAJÚSCULES O MINÚSCULES? EL DICTAT ENTRE IGUALS

A 2n estem acabant un projecte que vam iniciar el curs passat. Vam escriure contes en grups de tres i ara les criatures volen imprimir-los perquè quedin recollits en un llibre “com si fos de veritat”, “amb la tapa dura”, “com si l’haguéssim comprat a la llibreria”.

Posem fil a l’agulla i ben aviat sorgeix la necessitat d’anar a una copisteria per imprimir el nostre recull de contes en forma de llibre. A prop de l’escola hi ha diferents copisteries i ens posem d’acord en què necessitem saber de cada una: l’horari, els preus o pressupost de l’encàrrec, quan fan vacances i quin serà el temps d’espera per tenir el llibre a punt. Ens organitzem per grups per anar a les diferents copisteries.

Ja som a una copisteria i mentre fem cua per entrar-hi, veig un cartell i els dic:

- Ui, mentre esperem mireu què hi ha aquí! Potser podem anar avançant feina!

Amb una gran vivacitat la Mariona diu de seguida:

- És l’horari de la copisteria!

- Què us sembla si us l’apunteu? Així ja no caldrà que el demanem! - proposo jo

Sense pensar-s’ho dues vegades es disposen a llegir el que diu el cartell. Després treuen el material necessari per copiar el missatge. L’encarregada de fer-ho és la Pixie.

La Pixie està guanyant seguretat en el procés d’aprendre a llegir, però encara necessita força acompanyament. Li agrada tenir un adult a la vora que li confirmi que va pel bon camí i que de tant en tant li ofereixi ajuda per saber com sonen algunes lletres o què volen dir les paraules que acaba de descodificar. En aquest punt, la Pixie se sent segura llegint lletra majúscula però la minúscula encara li suposa un repte que no es veu amb cor d’afrontar sola. Sort que al seu equip hi ha el Maxi, que amatent a la situació es disposa a assenyalar amb el dit i a dictar cadascuna de les lletres que ha d’anar escrivint la Pixie. Així mateix, quan ella té algun dubte sobre quina és la lletra que ha d’escriure li ho pregunta com la cosa més normal del món.

És interessant veure com el text del cartell de la copisteria està escrit en lletra minúscula desenganxada, i la Pixie, tot i el suport del Maxi que li va senyalant cada grafia i li va dient el nom de cada una, l’escriu en lletres majúscules (anomenades, també, de PAL). Penso que aquest canvi d’un tipus de lletra a l’altra també passa quan els infants temptegen escriptures a l’ordinador: el teclat és en lletres majúscules i a la pantalla apareixen en minúscules, sense que ningú en faci escarafalls.

Així, ens venen el cap tots aquells dubtes que a vegades abordem les mestres sobre el tipus de lletra. Tant el Maxi com la Pixie han estat al llarg de l’escolaritat en contacte constant amb lletres majúscules i minúscules, el canvi d’una forma de lletra a l’altra (majúscula i minúscula) i d’una tipografia a l’altra (lligada, també coneguda com a lletra Guillem; i deslligada, també coneguda com a lletra script) no els suposa més dificultat que la d’anar connectant sabers per arribar a construir la identitat de cada lletra, escrita en qualsevol de les seves formes (Per ex. A, A, a, a, a). Si la Pixie encara no pot passar de la majúscula a la minúscula, o viceversa de manera autònoma, el Maxi li ofereix allò que ja ha après i ja domina. És extraordinari veure com s’ofereixen ajudes pertinents entre ells, assenyalant, anomenant cada lletra i sobretot destaca el fet de dictar cada lletra al ritme necessari perquè la Pixie tingui temps d’escriure-la, de manera col·laborativa i amable. Sens dubte que aquest suport entre iguals tan ajustat a les necessitats de cadascú sorgeix més fàcilment quan les tasques es fan en petit grup. Les virtuts del dictat entre iguals, salvant les distàncies, connecten amb el post Escriure i dictar missatges; si bé, en el post de dies anteriors es parla del dictat a l’adult i aquí parlem del dictat entre iguals.

Seguim reflexionant sobre la situació i pensem en la sort que han tingut el Maxi i la Pixie de trobar-se. I no només això, també valorem l’oportunitat que es donen l’un a l’altre d’acompanyar-se mútuament; de sentir-se còmodes per donar i rebre allò que un pot oferir i l’altra necessita. Tot i que els infants sempre ens sorprenen amb les seves aportacions, certament aquests tipus d’ajudes son fruit d’una manera de fomentar les relacions entre el grup d’iguals a l’escola. Ara que es valora tant que cada infant actuï segons el seu interès no és fàcil afavorir experiències positives i riques amb participació d’infants que es troben en diferents moments de coneixement de l’escriptura. No obstant això, l’experiència del Max i la Pixie ens confirma que val la pena posar tots els esforços per promoure sovint activitats en petit grup en les quals es necessiti escriure ja sigui l’horari de la copisteria, ja sigui qualsevol altra cosa que entusiasmi al grup.