Lectura en grup, quins llibres? Assessorament per correspondència (1)

Avui compartim unes reflexions que parteixen d’un correu que ens arriba:

La resposta no s’ha fet esperar:

Hola Ester!

Justament Quins textos, quins llibres, quines converses per aprendre a llegir? era el tema de l'última trobada d'aprendre a llegir i escriure.

Fa molt temps que donem voltes sobre aquesta qüestió i és habitual que les escoles ho plantegin. Una idea molt arrelada és que hi ha uns llibres per passar-s'ho bé (també ho formulen així: per motivar la lectura o pel gust de la lectura) i uns altres per aprendre a llegir. Com si una cosa no pogués anar lligada amb l'altra. També crec que hi ha el convenciment ben desafortunat que les coses que costen esforç no produeixen plaer.

Bé, el cas és que hi ha una preocupació per oferir el millor material de lectura als infants quan comencen a aprendre a llegir i a escriure i també de quan ja en saben una mica més. I per altra banda, penso que el tema porta implícita la reflexió sobre com compartir lectures en grup amb les consegüents bondats i malvolences de llegir tots un mateix llibre.

Particularment tinc molt de respecte per als llibres que porten el segell de LF perquè és garantia que compleixen les directrius de IFLA (International Federation of Library Associations and Institutions i crec que és un bon recurs per a persones amb diversitat funcional ja que els permet tenir accés a obres de la literatura que d'altra manera seria impossible. Però no crec que sigui la millor opció de lectura comuna de tot un grup, tot i que sembla que tingui la intenció de respondre als plantejaments del Disseny Universal d’aprenentatge (DUA). Penso que és una interpretació errònia del DUA i tot un despropòsit, ja que aposta per eliminar les dificultats per a tothom, convertint la lectura col·lectiva en només una pràctica d’allò que ja se sap fer; mentre que la bondat d’aquestes situacions de lectura conjunta és justament que el docent pot acompanyar i fins i tot assumir els aspectes que resulten difícils encara per a cada un dels alumnes que participen en el grup.

No tinc al cap cap lectura que parli del tema específicament a part del llibre de la Isabel Solé Estrategias de lectura que explica molt bé la importància d'ensenyar a comprendre i ella mateixa en aquest article L'aprenentatge de la lectura en els lectors debutants també hi diu coses indirectament.

El tema és molt interessant i recurrent... en podem seguir parlant!

Una abraçada,

Montserrat

Bon dia Ester i Montserrat,

Caram, acabo d'obrir el correu i em trobo amb aquest debat tan interessant!

Comparteixo tot el que ha escrit la Montserrat. A mi també m’ha vingut al cap l'article que ella ja t'ha adjuntat.

Jo també penso que els millors suports a la lectura són la facilitació de l’escolta estructurada dels aprenents a partir de la lectura adulta i la lectura compartida adult-neolectors amb la intenció d’anar transferint responsabilitats als aprenents a mesura aquests les demanen o l’adult creu que poden assumir-les. Per descomptat que els textos han de resultar interessants, no s’hi val qualsevol llibre.

A tot el que ja ha estat dit voldria afegir dues observacions relacionades amb el tema:

- hi ha infants (i joves) que pensen que no els cal llegir per comprendre el contingut dels llibres o les històries, que únicament mirant les imatges ja en tenen prou. Modificar aquesta idea dels aprenents significa que la proposta docent haurà de ser compromesa i deliberada, ben pensada. Voldrà dir que, en les lectures compartides docent-aprenents, els aprenents han de poder descobrir que els textos aporten un plus, que complementen les imatges o bé que hi afegeixen emoció, informació, més detalls...

- hi ha molts infants per als quals la quantitat de text a llegir els és dissuasiu i, si els sembla excessiu, abandonen fàcilment. Són infants (i joves) per als quals la lectura és una activitat difícil (i a evitar), com si no haguessin gaudit de prou pràctiques satisfactòries, com si també els faltessin “hores de vol” i l’esforç a descodificar no els permetés gaudir de la lectura. Aquests aprenents necessiten algú (amb qui hagin establert un bon vincle) que els acompanyi en lectures compartides, els permeti assajar tantes vegades com calgui, els escolti, els encoratgi, els proposi reptes assumibles, i els ajudi a descobrir que l’esforç que han de fer té sentit. Els tutors, si hi estan disposats, fan bona feina de suport, en aquests casos.

De moment, ho deixo aquí.

Un plaer debatre sobre aquests temes. I si convé, seguim...

Una altra abraçada,

Rosa