CARNAVAL LITERARI

Un any més torna una de les celebracions més assenyalades per alguns centres educatius: el Carnaval. Són dies de gresca i disbauxa: cares maquillades, cabells pintats, vestits i disfresses -algunes de ben literàries, tal i com vam llegir al post, Gràcies Pipi!, d’ara fa un any.

Com a escola, de fa uns anys pensem que, per donar més entitat al projecte literari del centre, el Carnaval esdevé una bona oportunitat de posar en relleu històries de ficció. Així doncs, l’alumnat de 6è -que té un paper destacat en l’organització de la festa- tria el personatge i el tema o el motiu que vertebrarà la proposta literària global. Els darrers cursos hem reconquerit l’univers dels contes populars, dels relats marítims, de les històries de porquets, o les protagonistes femenines, entre d’altres. En tots els casos, s’ha planificat una decoració conjunta per tota l’escola i un recorregut per diversos títols de la literatura infantil amb l’objectiu que tot plegat es converteixi en vivència a totes les aules.

Enguany, el tema escollit ha estat els oficis i El carter de l’espai -un còmic preciós de Guillaume Perreault- el protagonista principal. Després d’aquesta tria comença una de les fases importants del projecte en qüestió: decidir com decorar l’entrada principal de l’escola. Entre els infants i les mestres van sorgint les diverses propostes. Ens centrem en dos elements que caracteritzen l’obra: les pàgines que separen els diferents capítols del llibre i que simbolitzen l’espai sideral, i les cartes que va repartint el protagonista del còmic.

Pel que fa a la recreació de l’espai sideral, la nostra cap d’estudis, que és una artista, pensa en uns paraigües negres amb esquitxos blancs que cada classe podrà decorar al seu estil. Pel que fa a les cartes, sorgeix ràpidament la idea que cada infant escrigui l’anvers d'un sobre especificant un destinatari, una adreça i hi dibuixi un segell. Entre les docents descobrim també la possibilitat que l’alumnat de la comunitat de grans analitzi l’humor que destil·la l’obra literària, per si aquesta anàlisi pot inspirar les seves pròpies creacions.

La proposta que l’alumnat elabori sobres i cartes per a la decoració de l’escola ens porta novament a la valoració d’alguns aspectes relacionats amb l’escriptura i el llenguatge escrit. Entre d’altres: la possibilitat de poder observar -en un mateix espai- la riquesa i l’evolució de les produccions dels infants des dels 3 anys fins als 12 anys. O a remarcar la facilitat amb què aquests tipus d’escrits -les cartes, els missatges- ajuden l’alumnat a concebre una de les funcionalitats més importants del llenguatge escrit, la comunicació entre les persones. També comprovem que l’elaboració d’un escrit és un acte personal i singular perquè, davant d’una demanda en una mateixa franja d’edat, s’hi apleguen resultats ben diversos, tant pel que fa a l’originalitat del contingut com a la presentació estètica.

Els mestres, en fer el muntatge final de la porta principal de l’escola i veure barrejats els sobres de tot l’alumnat, ens sentim ben satisfets de la diversitat de produccions existents. La sorpresa s’esdevé també quan l’endemà al matí, tots els infants entren i veuen la decoració penjada. Emergeixen aleshores moltes converses espontànies entre ells i elles. Els més grans, busquen les seves cartes i riuen amb algunes de les adreces inventades. També comenten que les cartes dels més petits van dirigides majoritàriament a la família i la mestra i que ells, abans, també escrivien així, -amb aquestes “lletrotes”. Ens crida l’atenció com els infants més petits, en rebre la petició dels més grans de saber què hi diu a l’anvers del seu sobre, responen amb seguretat i orgull: -para mi mamá, o bé el nom de la mestra, encara que els seus escrits siguin de moment il·legibles (la majoria d’I3 i d’I4 en fase d’escriptures d’imitació dels adults i diferenciades).

I ens adonem com és d’important dignificar totes les produccions, sospesar de manera ajustada el moment evolutiu en què es troba cada alumne i ajudar la resta de mirades, tant la dels altres infants com la dels adults, a valorar el camí recorregut i les fites assolides.