Gràcies Pippi!

A l’escola, amb un grup d’infants de 1r, hem estat llegint el primer llibre de la Pippi Calcesllargues -reeditat per Kókinos- i arriba el Carnestoltes i apareixen dues alumnes disfressades de Pippi. Quina emoció! Mai m’hagués imaginat que la lectura els resultaria tan inspiradora... Inevitablement penso en les tres funcions de la literatura infantil i juvenil que la Teresa Colomer va establir, especialment en la tercera, la representació articulada del món com instrument de socialització de les noves generacions. Pot sobtar que un personatge dels anys 40 pugui esdevenir un referent per a una generació nascuda després del 2010 i això és el que resulta especialment inspirador; ja que de referents realment trencadors i transgressors no n’hi ha hagut tants i la Pippi, encara tants anys després, serveix per qüestionar la societat en la qual vivim. Per comprendre millor el que aquesta autora ha aportat a la infància, als drets d’aquesta i a la societat en general, us recomanem que recupereu el discurs de la mateixa Astrid Lindgren, que va fer el 1978, en rebre el Premi de la Pau dels llibreters alemanys, també recentment editat per Kókinos (Lindgren, 2021).

Més enllà de l’anècdota de la disfressa penso com el fet d’haver llegit, de manera compartida, el llibre Pippi Calcesllargues (Lindgren, 2020), dia rere dia, mirant amb deteniment les imatges i passant una bona estona plegats parlant i escoltant-nos, ha esdevingut un símbol per a nosaltres com a grup. En aquest sentit, els diferents personatges dels llibres que anem llegint, van enriquint el nostre repertori de personatges i símbols que també incorporem en el nostre imaginari col·lectiu compartit – que resulta que era la primera de les funcions identificades per la Teresa Colomer-

En la mesura que es tracta d’un text narratiu contribueix, també, a l’aprenentatge de les estructures narratives, la segona de les funcions de la literatura infantil identificada per Colomer. La narració més enllà de respondre a l’estructura de plantejament, nus i desenllaç, planteja sempre una ordenació de fets situats en un espai i un temps, de manera que hi puguem descobrir causes i conseqüències d’allò que hi succeeix.

Els avantatges d’aquestes estones de lectura en veu alta, de la mestra als infants, incrementen els vicles entre el grup, que s’enforteixen amb experiències compartides amb sentit, així com una de les claus del desenvolupament lector en tots els sentits, des del més acadèmic fins al més social. Quin regal. Gràcies Pippi!

Si voleu aprofundir en les funcions de la literatura infantil i juvenil, les podeu recuperar en el llibre de Colomer (1999) editat per Síntesis. En el primer capítol trobareu àmpliament desplegades les tres funcions que hem mencionat; iniciar l’accés a l’imaginari col·lectiu, desenvolupar l’aprenentatge de formes narratives poètiques i dramàtiques i oferir una representació articulada del món que, a la vegada, serveix com a instrument de socialització de les noves generacions.

Referències bibliogràfiques

Colomer, T. (1999) Introducción a la literatura infantil y juvenil. Madrid: Síntesis.

Lindgren, A. (2020) Pippi Calcesllargues. Madrid. Kókinos

Lindgren, A. (2021) ¡Violencia Jamás! Madrid. Kókinos.