Cartes per temps difícils

L’actual pandèmia ens ha imposat a les escoles canvis organitzatius que en alguns casos ens han suposat l’eliminació de pràctiques col·laboratives entre infants de diferents edats, ja que impliquen per definició barrejar els anomenats grups bombolla.

Però no tot són males notícies. De tots és sabut que les crisis també poden provocar canvis, reflexions i millores. En aquest post us vull explicar un exemple.

Un pare a la reunió de famílies de principi de curs ens va proposar que ens comuniquéssim per carta amb les altres classes, ja que no podíem fer activitats conjuntes com els altres anys. A les mestres de la classe de cinc anys ens va semblar una bona idea i la vam posar en pràctica.

Amb els infants vam fer un llistat amb els noms de les classes, el vam imprimir i vam comptar quantes cartes havíem d’escriure: disset en total!!!!!

En la primera carta –segur que n'hi haurà més– només vam saludar i ens vam presentar amb un petit text i una foto de la classe (una petita orla amb els nostres noms i fotografies). També hi vam afegir dibuixos.

Tothom hi va col·laborar d'alguna manera: vam planificar el que posaríem, vam escriure entre tots els textos de les cartes, el remitent i el destinatari a cada sobre i en un llistat anàvem marcant les cartes que ja teníem fetes...

Cadascú va fer la seva aportació escrivint, dibuixant o donant idees. El propòsit de comunicar, de fer un petit regal a la resta de companys/es de l’escola va generar el desig d'escriure i de fer-ho bé, bonic, amb afecte, en la línia que us comentavem en altres posts anteriors: Hola tió , cartes que curen.

L’activitat ha provocat molt entusiasme i molts aprenentatges: nens i nenes cooperant entre ells/es, llegint, escrivint i fins i tot fent reflexions sobre la llengua:

-No, no, és que uranetas s'escriu amb o i dues as. A vegades passa, és com la primera d’Oriol, saps? (li diu un nen a una companya).

-Mira!, tots els noms de les classes acabem amb s!

-si, és que són molts a cada classe!

Buscant evidències sobre l'aprenentatge, a vegades ens perdem en complicades graelles per classificar els infants i les seves capacitats i oblidem que una activitat com aquesta aporta entusiasme, reflexió, recerca i ens mostra els punts forts i febles de cadascú.

Escriure cartes als companys és una activitat realment comunicativa que ens ofereix a les mestres el privilegi d'observar l'actitud, els recursos que posa en marxa cada infant i ens dóna una idea aproximada de quina ajuda necessita cadascú o quin repte li cal per millorar. Sabem que tothom ha rebut la carta amb molta alegria i ja hem començat a rebre respostes.

Al tornar de vacances ens vam trobar amb moltes respostes. Algunes per mail, altres en paper. Cal que les mestres siguem conscients del valor d'una activitat com aquesta, de la quantitat d'aprenentatges que s'activen i es posen en marxa. Els nens i nenes ja ho tenen molt clar!