A l'aula de llum

L'aula de llum és un espai de la nostra escola pensat perquè els infants assoleixin aprenentatges relacionats amb l'expressió artística, la descoberta del medi científic i l'expressió oral.

Hem dividit l'espai en dues àrees: una de llum blanca i una de llum negra. En ambdues els infants poden dur a terme activitats diverses relacionades amb l'impacte que aquests dos tipus de llum fan sobre els objectes en funció de les seves característiques físiques: gruix, mida, transparència, opacitat, color. Per fer-ho possible, posem al seu abast materials diversos i atractius amb els quals experimenten a la Taula de llum o sota els focus de llum negra.

L'activitat de l'aula de llum es completa amb els llibres que es poden llegir a les fosques, la possibilitat d'escriure i dibuixar lliurement amb retoladors i pintures fluorescents a la zona de llum negra i una col·lecció de siluetes fetes en cartolina negra que representen personatges (la fada, la princesa, el drac, el rei, animals) i objectes (un castell, una casa...) Amb aquests elements representen, inventen i s'expliquen contes a la Taula de llum.

L'Espai, petit i acollidor, i el tipus d'activitat –pausada- fa possible la conversa tranquil·la entre els infants mentre juguen, dibuixen i pinten. S'estableixen converses en petit grup, per parelles que em permeten a mi escoltar el que diuen, conversar amb ells/es metres actuen i anar prenent notes de les descobertes que fan per tal d'aprofundir en alguns aspectes, fer-los preguntes durant les accions, proposant-los reptes: i si poses aquesta peça aquí? Que creus que passarà? I com és que ha canviat de color?, busquem peces que tapin la llum? Busquem peces que la deixin passar?

Al final de la sessió sempre fem una trobada amb els infants i fem una conversa sobre la sessió del dia. Es tracta de trobar un espai diari per a la reflexió compartida. Per començar els convido a explicar alguna experiència, a mostrar alguna producció o a dir si han fet alguna descoberta interessant. En funció del que ells expliquen, els animo a aprofundir més en el que diuen: això que has dit, com creus que ha passat? Ja t'ho imaginaves? Com és que se t'ha acudit fer-ho?

A vegades cal que jo li doni èmfasi a alguna idea que ha dit un nen/a i la torni a proposar a tots: us heu fixat en el que ha dit X? A veure, torna-ho a explicar, que hi pensarem tots... Els demano més detalls per ajudar-los a completar les idees o els faig preguntes més concretes per facilitar que tots aprofundim sobre la idea proposada. Implico a la resta: sentiu que ha dit X, torna-ho a dir. És el mateix que ha dit M, però h afegit una idea o bé. Que en penseu d'això que ha dit K? És diferent del que ha dit M? Poden ser les dues coses?

Sovint cal que els ajudi a centrar-se en un tema perquè tendeixen a voler dir la seva sense tenir en compte la conversa del grup. Això té molt a veure amb la capacitat d'escoltar-se, de tenir en compte als altres. Aquesta actitud és habitual, però es tracta de dur-los molt a poc a poc cap a una conversa compartida i sortir dels monòlegs o les converses entre el nen/a que parla i la mestra que l'escolta/pregunta sense que la resta hi participi. Es tracta de fer una conversa entre tots, no només un torn de preguntes i respostes entre cada infant i la mestra.

Tot i això, quan a vegades un infant fa una intervenció aparentment descontextualitzada si li demano que la desenvolupi i no la desestimo d'entrada: com és que t'ha vingut al cap aquesta idea? m’enduc més d’una sorpresa perquè potser hi ha alguna connexió que jo no havia copsat i la seva intervenció, en realitat no és tan desencertada i connecta la seva experiència o els seus sabers amb el tema que debatíem.

També faig evident quan hi ha un canvi d'opinió. Us recordeu, al principi, quan hem arribat, aquestes dues peces dèiem que eren igual de transparents, per ara M ha dit que una ho és molt més que l'altre. Potser a més d'opaques i transparents, les coses poden ser un "entremig"(segons les edats, introdueixo la paraula translúcid).

Quan s'acaba el temps, fem un tancament de la conversa. Potser un resum el que hem dit, esmentar algun aprenentatge nou que hem fet o potser planificar propostes pel futur a partir de l'experiència del dia.

Iniciar la conversa amb preguntes obertes, orientar-la, facilitar-la, completar i focalitzar idees, fer comprovacions i fer preguntes aclaridores als infants per aprofundir són algunes estratègies que els ensenyants utilitzem per fomentar un diàleg ric i compartit que generi aprenentatge (J.Tough)

Es tracta de començar a generar converses riques, en les quals ens escoltem i tinguem en compte les opinions dels altres, aprenent a modificar -si s'escau- les nostres primeres idees dins de la línia de la conversa exploratòria en la qual els interlocutors aborden d'una manera crítica però constructiva les idees dels altres, superant la conversa que enumera, acumula i no genera raonament (Mercer, 2001)