Per molts anys

En el dia a dia a l’aula sorgeixen situacions espontànies d’on podem aprendre tant els infants com les mestres;

Ens trobem a una aula de P4. En Dídac, en Pau i en Xavi estan fent un dibuix pel Noah. Aquest ha fet 4 anys i entre tots li estem preparant un bonic regal. Els tres estan concentrats en la seva creació: uns dibuixen i altres inclús volen escriure algun missatge per a l’homenatjat.

En Pau ja ha acabat el dibuix i està escrivint MOLTES FELICITATS per encapçalar el seu regal. Tot i que moltes felicitats no és la forma més genuïna per felicitar algú per al seu aniversari (podeu consultar Optimot), en aquest cas hem prioritzat la seva espontaneïtat i el seu interès per escriure. Està concentrat, va dient en veu alta el que està escrivint, va pensant tot sol quina és la següent lletra que ha d’afegir i, amb una escriptura natural, aconsegueix fer-ho tot sol, sense la intervenció de la mestra.

Mentrestant, en Dídac i en Xavi se’l miren. S’adonen que el seu company sap escriure, ha pogut posar un missatge per acompanyar el seu dibuix. Ells també volen fer-ho, i tots dos utilitzen els seus recursos per tal d’aconseguir la fita.

En Dídac decideix anar mirant el que escriu el seu company i copiar-ho exactament igual. Confia que en Pau ho haurà escrit bé.

D’altra banda, en Xavi també s’ho mira, però no acaba de sortir-se’n. Ell decideix demanar ajuda:

Xavi: - Me ayudas a ponerlo Pau? Es que yo no se. Dídac, tu sabes?

Dídac: - Sí, porque lo estoy mirando.

Xavi: - Y tu me ayudas Pau?

Pau: - És que ja estic cansat…

A partir d’aquesta situació espontània que vaig poder observar, el que voldria destacar és la importància de l’aprenentatge entre iguals que ha generat aquest context. Les persones aprenem en societat: les interaccions amb els altres fan sorgir les idees de cadascú, comparar-les i reconstruir les pròpies de nou. Aquests tres alumnes han compartit coneixements i han hagut d’utilitzar diferents recursos (mirar com ho fa un altre, copiar o demanar ajuda) per poder aconseguir l’objectiu que cadascú d’ells s’havia marcat.

Pau, Dídac i Xavi, enhorabona!