En Max ja lletreja!

- Cccooottxe, cotxe

- Am-bu-llll-an-siiii-a, ambulància

- Quatre per quatre

- Cotxe deeee-caaaa-reeee-res, cotxe de carreres

El Max s’aïlla, a l’aula de P5, malgrat la presència d’altres companys i d’activitats simultànies i interessants en marxa. Gesticula amb la boca i exagera el desxifrat oral de les paraules com si gairebé es tractés d’un exercici d’expressió teatral. Sembla que tampoc s’adoni que l’estic observant atentament, interessada a encoratjar-lo i a reconèixer-li l’esforç que li suposa la transcripció dels sons que després té interès a convertir en paraules amb significat.

Des de fa uns dies ha descobert quan poderós és el mecanisme de la descodificació i com d’excitant pot arribar a ser poder desxifrar qualsevol paraula que se’t planta per davant. El lletreig, aquesta mena d’escaneig del conjunt de lletres que conformen les paraules, el manté ben concentrat perquè ja reconeix i recorda la majoria del repertori de sons associats a les lletres, tot i que a vegades s’aturi a pensar durant una estona més llarga, quan se li resisteixen. La seva lectura és encara inevitablement lenta i feixuga, però aquest exercici li permetrà seguir avançant en el procés de fer-la tan fluida com la que escolta de boca dels adults.

I és que en Max ha traspassat ja el que Dehaene[1] anomena l’etapa pictòrica de la lectura -breu període en el qual els infants fotografien algunes paraules o les dedueixen pel context- i ara es troba immers en el que diversos autors anomenen l’etapa fonològica, moment en el qual s’aprèn a descodificar els grafemes en fonemes.

Sovint els adults identifiquem aquest moment del lletreig –l’etapa fonològica–l amb “saber llegir”, amb la consideració que, a l’infant que ja es troba en aquest punt només li falta agafar agilitat i rapidesa, que és una qüestió de pràctica i, per tant, només cal que l’infant vagi practicant. Res més lluny d’un fenomen tan complex com suposa comprendre un text.

El lletreig és una etapa molt important i inevitable del procés d’aprendre a llegir, però és només una de les habilitats que cal manejar. No podem abandonar els infants que es troben en aquest moment pensant que ja aniran fent perquè encara els cal avançar en totes les estratègies d’anticipació i d’inferència que els han de permetre gaudir del procés i culminar-lo. L’acompanyament que rebin al llarg del procés els ajudarà a descobrir si val la pena perseverar o si es tracta d’una tasca massa feixuga.

[1] Dehaene, S. (2014) El Cerebro Lector. Siglo Veintiuno Ediciones Argentina S.A.