Els textos col·lectius, oportunitats per registrar, per recordar, per aprendre i per emocionar-se.

Mira, hem fet un experiment!

• Ah si, caram! I què heu fet?

• Hem mirat què passava quan barrejàvem aigua, farina i llevat

• I ho hem fet amb farines diferents i posant més aigua o poca, afegeix un altre infant

• Perquè a les colònies vam fer pa, s’hi suma un tercer

• I alguns globus s’han desinflat, puntualitza el quart

Així d’emocionats, m’arrosseguen els alumnes de la classe de l’Alba fins a una de les parets de la seva aula, un espai on hi ha una espècie de mural. De fet n’hi ha diversos, però ells avui me’n volen ensenyar un especialment. Es tracta d’un full gegant on s’hi expliquen les dades d’un experiment realitzat.

Aquest petit mural i d’altres fulls de la mateixa paret documenten part de les vivències, els aprenentatges i les descobertes que van fent els infants d’aquesta aula de primer. Son productes elaborats entre tots, amb el suport de la tutora, està clar. Testimonis vius dels processos d’indagació en curs o d’exploracions i descobertes diverses. Alguns serveixen de recordatori o de memòria d’alguna de les activitats realitzades al llarg del trimestre. Decoren les parets de l’aula i son productes significatius per als infants; els saben explicar i tenen clar què representen perquè els han elaborat entre tots, a partir de les vivències compartides. Són textos gairebé multimodals i multidimensionals perquè estan carregats de notacions diverses: contenen paraules o textos breus, nombres, xifres, dibuixos, fotografies, línies, fletxes, esquemes o materials annexos. Alguns fragments textuals han estat escrits per l’Alba, la tutora, però han estat pensats entre tots i dictats a ella. D’altres contenen empremtes inequívoques de les seves ortografies i cal·ligrafies, encara en construcció. Segurament, si l’any vinent, a segon, els recuperessin i els poguessin tornar a veure, els farien riure molt (us repto a fer-ho!). També seria motiu de satisfacció descobrir tot el que han après només en un any i com han millorat les seves escriptures.

Fa només uns 6000 anys que el cervell humà va fer possible la invenció de l’escriptura, i hores d’ara ja forma part consubstancial de les vivències dels infants, des que són ben petits. Aprendre a escriure però no consisteix només a aprendre les lletres i els sons que es representen per formar paraules i frases, sinó que significa ser capaç de produir missatges que compleixin diferents propòsits comunicatius. I aquests textos en compleixen, de propòsits comunicatius, perquè o bé informen de procediments portats a terme, o bé de les dades recollides en alguna indagació, o de les descobertes que s’han fet entre tots, o fan memòria del que s’ha viscut o bé anticipen el que ha d’arribar encara...

Romanen a l’aula a la vista de tots i, per tant, poden ser mirats, remirats, consultats, revisats, completats... Però sobretot, poden ser explicats amb passió i amb emoció als visitants esporàdics com jo.

Gràcies Alba per fer tan bona feina.