Vull escriure pirata
-Ester, vull escriure PIRATA.
M’ho diu l’Agnès, que està amb mi a l’espai que tenim a la classe per escriure, dibuixar, pintar... Hi tenim molts estris : retoladors, llapis, segells, papers de diferents gruixos i formats i els infants s’hi poden apropar sempre que vulguin, durant el dia, mentre la resta fa d’altres activitats. Cadascú tria la tasca que li interessa i darrerament, l’Agnès s’ha animat a escriure. És una taula gran on tothom està escrivint, dibuixant o pintant. Jo l’ajudo a ella i als que puc.
A veure, Agnès, quines lletres posaries?
I A A (escriu decidida)
Que et sembla, Agnès, creus que està be ?
Si, (repeteix en veu baixa ) PIIIRAAATAAA, allargant molt les vocals.
M’espero, penso que no cal forçar res i continuo ajudant un altre nen a buscar els noms dels companys de la classe.
Ara vull posar….. TRIANGLE (em diu l’Agnès : hi ha uns companys dibuixant formes geomètriques a prop)
L’escolto mentre diu : TRIIIIAAAANGLAAAA
I A A (PIRATA)
I A A (TRIANGLE)
Miro que ha fet i em diu:
Però jo no volia tornar a posar PIRATA!!! Se n’ha adonat que les dues paraules estan escrites igual
Aleshores decideixo, que he d’intervenir, ella ha fet una observació molt important, s’ha adonat que són dues paraules diferents, i que en canvi, les ha escrites igual, per tant, creu que hi ha un problema.
No puc obviar la reflexió que acaba de fer l’Agnès, necessita que jo, com a mestra l’ajudi a fer un pas endavant. Per tant li dic:
Agnès, el que passa és que a les dues paraules hi ha lletres que sonen igual, i tu les has trobades. Ara jo t’ajudo a buscar algunes lletres que et falten a cada paraula.
Comencem per la primera i jo vaig allargant el so de les consonants, l’exagero i l’ajudo a descobrir-les. En algun cas, ella és capaç d’aïllar el so i saber quina lletra ha de posar. En d’altres aïlla el so però no recorda quina grafia és i jo li mostro en un abecedari que tenim a l’abast.
Aquesta intervenció que he fet amb l’Agnès, no la puc fer amb tots els infants de la classe alhora. N’hi ha que encara confonen escriure i dibuixar (el significat amb el significant). D’altres que no s’han llençat a fer escriptura espontània. N’hi ha algun altre a la taula, en el mateix moment, que observa el que estem fent l’Agnès i jo, i pren nota, perquè està en un moment del procés similar al de l’Agnès.
M’adono que en algunes escoles que treballem a partir d’aquest enfocament, algunes professionals confonen el fet de respectar el ritme propi de cada infant, amb la creença que aprenen sols, només mirant i observant sense que nosaltres, les mestres, intervinguem. Res més lluny de la realitat. Cal que observem els infants i els oferim oportunitats perquè s’expressin. Aleshores, en funció de la seva resposta, els ajudem oferint-los un repte superior, si considerem que ja hi estan preparats.
En aquest cas, ajudo l’Agnès a trobar les consonants que li calen perquè crec que és un bon moment.
No hi ha aprenentatge si no hi ha repte. Però el repte ha de ser assumible i som nosaltres, les mestres, les que hem de saber quines opcions els hem d’oferir per tal que avancin. Som nosaltres les que hem de saber quines “peces de la bastida” hem d’anar oferint i retirant per tal que l’edifici vagi creixent i no s’enfonsi.