I was sick

Una conversa a l’aula: Mestra- Com és que no vas venir ahir, Noah? Noah- I WAS SICK AND I HAD "MOCOS". I WENT TO THE DOCTOR Mestra- I ara ja estàs millor?

Un altre dia, mentre repartim els esmorzars: Mestra- Li has de dir alguna cosa al Pau? Niklas: - Si, danke!

Interaccions com aquestes són habituals a les nostres converses a la classe. Tot i que els infants tendeixen a expressar-se en català o castellà sovint fan servir expressions pròpies de la llengua que parlen a casa. Ells estan construint la identitat de cada llengua mentre a casa parlen de forma natural d’una manera i a l’escola d’una altra.

Crec que a més d'escoltar i acollir aquestes frases, a l'escola cal també que les destaquem i les ampliem de manera que els infants vegin que donem valor i rellevància a la manera com parlen les seves famílies. Tots han de poder sentir que la seva llengua és valorada positivament per nosaltres i que tot i que ens comuniquem en català, ens interessa i ens enriqueix com a grup conèixer la que parlen a casa seva.

Molt sovint ens trobem amb famílies (sobretot de països extracomunitaris) que en lloc de parlar la seva llengua a casa, parlen als seus fills/es en català o castellà en la mesura de les seves possibilitats i ho fan amb molt bona intenció, en l'afany que els infants no tinguin interferències amb l'aprenentatge de l'escola, perquè s'integrin ràpidament... D'aquesta manera, tinc la sensació que els infants d'aquestes famílies poden percebre la seva pròpia llengua d'origen com poc valuosa, menor, innecessària.

Des de l'escola hem de col·laborar en fer-los sentir que la seva identitat (lingüística en aquest cas) té valor i qualitat per a nosaltres, que, a la resta, ens aporta coneixement perquè ens acosta a la seva cultura, que és tan vàlida com qualsevol altra. Cal que els donem veu i els escoltem també en la seva llengua, la dels seus pares, la dels seus avantpassats i cal que ho fem possible en la quotidianitat, i no fer-ho només en Jornades Culturals puntuals.

Podem acollir textos escrits en totes les llengües (cançons, llibres, endevinalles, dites, costums, tradicions). Comparar contes populars de diferents països, alfabets diversos,.En aquest context en què fem valdre totes les llengües, els infants i les seves famílies se sentiran més fàcilment part de la comunitat i més predisposats a participar i aprendre.