La llista dels aliments de l’antiga Grècia

Seguim amb la llista dels aliments de l’antiga Grècia de la Sònia. Arriba a l’aula amb una llista prou llarga.

Em posa en situació, m’explica a on es va quedar i seguim. Escrivim cereals, ametlles, panses i arriba el torn d’escriure olives. Comença a no necessitar copiar lletra per lletra per escriure, una manera de procedir més pròpia dels alumnes més novells. Està confiant en els seus coneixements de la relació so-grafia i això m’alegra. Escriu olives i afegeix una e final (ulivase). Li llegeixo la seva escriptura i ràpidament borra l’última e. També li comento que pot fer la v en lletra script. Ho prova i sembla que li resulta més còmoda.

I llavors… una connexió que l’engresca molt. Veu una imatge[1] d’unes vinyes i connecta amb la seva experiència. Diu que d’això, també n’hi ha al Paquistà. D’aquesta planta en surt raïm i l’escriu. Veiem una escultura que remena una massa i li llegeixo el peu de la fotografia, a on diu que està fent un pastís. També escriu galetes i figa. El seu coneixement de la llengua li permet escriure les diferents paraules sense la comprovació constant que fa tants pocs dies necessitava; una comprovació fruit, segurament, de la seva inseguretat. Sovint, em demana que li torni a dir, a poc a poc, la paraula que està escrivint, paassttttíííísss, gggaallleeetttaaa.

Llavors s’anima a escriure cigrons tota sola. Sense cap ajuda. Veig que li queda per discernir l’escriptura del so /s/ en funció de quina lletra el segueix; un coneixement més aviat arbitrari. Però em sembla que avui, aquest detall, no és el més important. En el camí d’aprendre a escriure hi ha d’haver moltes –moltíssimes– aproximacions, aquesta n’és una. Em quedo amb la confiança que ha adquirit en ella mateixa i la millora en la seva capacitat d’escriure en català. Ja no em diu no sé, jo no sé. Per tant, ella mateixa és conscient que està aprenent i avançant!

[1] La imatge original era diferent. Ens hem adaptat a les imatges lliures disponibles.