El cuc de la lectura
La Sònia ha tingut una escolaritat intermitent. Prové d’un altre país i té un repertori lingüístic molt variat i ric ja que parla més de cinc llengües (panjabi, urdú, anglès, castellà i català). És alumna de quart i l’escriptura del català li costa ja que, entre d’altres, atribueix valor fonètic extra a les consonants (llegeix /pe/ enlloc de /p/) i tendeix a anticipar-se molt en la lectura. El que és una bona –i necessària– estratègia per no haver de desxifrar lletra per lletra constantment, en el seu cas, és un inconvenient perquè ho fa tant sovint –i de manera quasi aleatòria– que és impossible entendre el significat del que llegeix.
Aprofito un dia que tenim una estona a soles per llegir un àlbum il·lustrat, concretament, Rosa Caramel, d’Adela Turín. La portada capta ràpidament la seva atenció, –comencem bé– Com que tinc l’objectiu fixat en la lectura, parlem una bona estona de la portada, què li sembla que passa, de què pot anar la història, qui creu que són els animals de la portada, etcètera. Ella m’acompanya tot fent hipòtesis i s’engresca a llegir el títol –seguim bé–
Font: El Pati de Llibres
El seu nivell de lectura és poc fluid. Com que li costa molt, i necessito la seva motivació per compensar la lentitud i l’esgotament del procés d’aprenentatge, li proposo repartir-nos la lectura. Cada una llegeix una doble pàgina. Començo jo –a veure si li genero el cuquet – i creo una mica de context que faciliti i ajusti millor l’anticipació.
Quan és el seu torn comença a llegir lletra per lletra, però ràpidament comença a intuir què hi pot dir enlloc de llegir les lletres escrites de les paraules. Davant d’uns quants intents d’anar més a poc a poc, començo a escriure-li, en un full, a part, les paraules que ella finalment llegeix juntament amb les que està intentant llegir (marcades a la imatge en verd). Així podem veure diferències hi ha: lletres de més, de menys, en quin ordre...
A la imatge de l'esquerra, es poden veure les lectures de la Sònia comparades amb el fragment original del text.
A la imatge del costat, altres comparacions que vam observar.
Em vaig encarregar jo d’escriure tota l’estona. Aquesta vegada volia concentrar les seves forces en la lectura. Per això, quan al cap de tres intercanvis de torn de lectura va rebufar de cansament, vaig seguir jo llegint fins al punt àlgid de la història. Llavors, ella mateixa es va atorgar el torn de lectura i jo vaig acabar de llegir.
Ens hem estat prop d’una hora sencera. La veig cansada i, en acabar, em demana si pot veure un vídeo d’un dibuixacontes.
L’ha vist moltes vegades, però em sembla que després del gran esforç necessita quelcom que no li generi un repte cognitiu de la mateixa exigència que aprendre a llegir.