Sobre com els infants transiten per les etapes d’escriptura

A l’aula els infants estan engrescats en diferents propostes d’aprenentatge. Uns quants estan entregats amb unes construccions que els porten feina ja que tenen menys peces de les que voldrien i això els obliga a ser més creatius. Uns altres gaudeixen amb una proposta artística que els permet retallar, enganxar i elaborar a partir de diferents tipus de papers i cartrons. Uns altres estan jugant a jocs de taula. En aquest escenari, m’apropo a la taula d’escriptura i veig que l’Olga s’acosta perquè vol escriure a la seva llibreta d’aprenentatge i es troba en un moment del procés en el qual necessita tenir un adult present, al seu costat, en el moment d’escriure. La meva presència, en la majoria d’ocasions, es per reafirmar, per tal de donar seguretat a allò que ella ja fa perquè quan tot just diu que vol escriure “m’han agradat totes (les faules)” comença a segmentar a poc a poc la tira fònica de la frase:

- Mmmm’han mmmm’han. M?

- Llavors la miro i afirmo.

- M’haaaaan m’haaaan. Em mira i diu. A?

- Novament, assenteixo.

- M’hannn m’hannn. La N?

- Efectivament, li confirmo.

- Llavors dona la paraula per feta i segueix. Malgrat que fins ara ha estat prou fluid, la segona part resulta una mica més lenta.

- Llavors comença a segmentar - aaaaagradat. Aaaaagradat. La A. Agggradat. La G?

- Assenteixo. Està agafant embranzida. Després d’aquesta lletra escriu una altra A. Quantes as! –comenta-

- Sí, és que en té moltes, li dic jo.

Després de resoldre un breu inconvenient amb l’espai –no li caben més lletres a la fila- tinc la sensació que ha canviat alguna cosa. Per un moment, també em pregunto si hauríem de revisar i valorar que faltava una erra a la paraula AGRADAT, però em dic que no és el moment. Tot i els anys d’experiència acompanyant infants en el procés d’aprendre a escriure em segueix resultant difícil prendre decisions en el moment de la interacció perquè no hi ha gaire temps per decidir i per això és important tenir clar què preval. En aquest cas garantir que no es trenca l’interès per escriure, procurar no precipitar-me, deixar que sigui ella que ho descobreixi... perquè ja hi haurà temps per millorar el producte i, en canvi, la situació que ha provocat aquesta escriptura és irrepetible i cal enfortir per sobre de tot les ganes de tornar-ho a fer en una nova ocasió.

Després de la breu pausa –sobre com seguir amb l’escriptura quan s’acaba el paper– confirmo que s’ha alterat el ritme que portava i que ara, per mantenir la motivació, em tocarà segmentar a mi perquè es mostra cansada. Quan arriba a la tercera paraula veig que reprèn l’activitat de segmentació i confirmo que la seva capacitat d’atenció està més limitada quan per escriure “TOTES” escriu “OA”. Al final, hi afegeix una S, però gairebé podríem dir que la darrera escriptura és més sil·làbica que sil·làbico-alfabètica i, un cop més, prenc consciència de com de cansada deu ser la segmentació fonètica exhaustiva durant el procés d’aprenentatge. I la importància de respectar els processos...

Al cap d’una estona, el Nil, que estava a la mateixa taula, la mira i li diu: Aquí diu OAS! I l'Olga em mira. Li dic que sí, que té raó el Nil. Que de totes les lletres que sonen a TOTES n’ha escrit tres, però que falten dues T. Així que ella, accepta la revisió del company i confirma a on ha de col·locar les T abans de donar l’escriptura per acabada.

La situació, em fa pensar en la idea que tot i que un infant pugui fer una escriptura d’una etapa concreta, pot recórrer a d’altres. En aquest cas, crec que el cansament de la situació fa que l’Olga no pugui ser tan exhaustiva per l’efecte cansament i saturació que provoca l’esforç d’escriure. En qualsevol dels casos, em recorda la flexibilitat des de la qual ens hauríem de mirar les escriptures dels infants durant el procés d’aprendre a escriure.

PD: al cap d’uns minuts, passo per la taula i l’Olga està jugant... i llavors, per escriure passa a la primera etapa, la de l’imitació de l’adult que és aquella que li demanda menor esforç i, a la vegada, li permet seguir amb un joc que està fent riure de valent a tota la taula.