Un petit gran canvi

Avui la Sònia i jo tornem a tenir una estona a soles. Han passat prop de dues setmanes des de la darrera setmana que vam estar plegades. La seva mestra em diu que estan treballant l’antiga Grècia i que té l’encàrrec d’anotar en un full en què consistia l’alimentació d’aquesta civilització. Així, amb una proposta de llibres de coneixement interessants i suggeridors, mira, remira i utilitza el suport visual per confeccionar aquesta llista.

Tenia pensat fer una sessió tipus la de l’altre dia però seguirem la llista. De fet, és millor del que tenia planificat perquè sense que jo hagi generat la necessitat, aquesta vegada haurà d’escriure i, per buscar els aliments, li caldrà llegir.

En el moment de la lectura segueix fent aproximacions que no es corresponen amb la paraula real, però tinc la sensació que aquesta vegada el desencert és en menys paraules. Per exemple, a l’encerclada en color verd; llegeix verta enlloc de verat.

De cop i volta, però, identifico un petit gran canvi. Enlloc de llegir botiga (marcat en verd), llegeix bontiga. Com ja vaig fer, li escric ambdues propostes i serveix perquè ella digui que bontiga s’assembla molt a bon dia. Quan escric sardina, em diu que s’assembla molt a sardana (marcat en groc). O que ametlles sona com abelles (marcat en blau). I que a panes i panses i ha la paraula pa escrita (marcat en vermell).

Cal tenir en compte que és una alumna que s’està iniciant en la llengua catalana i comprovo que l’escriptura l’ajuda molt a distingir els sons que composen les síl·labes. M’adono que bondia i botiga; sardina i sardana; ametlles i abelles, dites de pressa s’assemblen molt formalment perquè comparteixen moltes lletres. M’adono que és capaç de reflexionar sobre com s’escriuen les paraules i veure les similituds. Sé que és el camí per identificar també les diferències, és a dir, per descobrir que l’ordre de les lletres en una paraula no es pot alterar perquè si no hi diu una cosa diferent a la que havíem previst... anem pel bon camí!