Les primeres correccions dels textos

Som al segon trimestre i la Cora –una nena de la classe de P5– escriu a l’ordinador:

UNSANIMALSPERASPLICA ALCONTE

Acaba d’explicar un conte als seus companys i està fent un full per documentar l’activitat i fer-ne un dossier. Ho fem amb tots els contes que expliquen els nens/es. Al principi, érem les mestres les que elaboràvem els fulls d’aquest dossier, però a poc a poc, hem donat als infants la possibilitat que siguin ells mateixos els qui els dissenyin i els escriguin.

La Cora s’ha assegut a l’ordinador i jo al seu costat. Li he demanat a la Cora què vol posar i sense dir res ha escrit la frase anterior.

Jo m’adono que ho ha escrit tot seguit, però que ha deixat un espai significatiu entre

ASPLICA i AL

I li pregunto: Cora, com és que has separat aquestes paraules?

Ella respon amb molt convenciment: Es que dues A mai van juntes!!!!

Li dic: Està molt bé que t’hagis fixat en això, tens raó. I totes les altres paraules, creus que van juntes o separades?

Cora: No sé. (pausa) Crec que no. (pausa) M’ho dius tu?

Seguidament li vaig indicant on estan els finals de les paraules i ella ho torna a escriure amb els intervals correctes. Hi ha dos aspectes d’aquesta anècdota que voldria compartir amb vosaltres:

1. La reflexió sobre la llengua que fa una nena que està aprenent a escriure.

2. La correcció.

1. La Cora ha fet un raonament, que com a mestra no se m’havia acudit plantejar: dues lletres A mai van juntes. La seva aportació fa adonar-nos a tots que tant en castellà com en català, dues vocals –en el seu cas, la A– no van mai juntes, per tant, ens dona una primera pista per començar a separar paraules. En futurs escrits, podrem fer referència al descobriment de la Cora per no equivocar-nos i podrem anar reformulant fins a construir idees sobre algunes de les convencions que regeixen la separació de paraules en l’escrit.

2. En el cas de la Cora –perquè la conec i confio en les seves possibilitats– podem afrontar juntes el treball de separar les paraules, perquè està en un moment en que la correcció conjunta pot ser positiva.

He recordat la reflexió de Cassany (1997): corregeix només allò que l’alumne pugui aprendre; i, també, de Sánchez (1998), no posar mai en perill el clima comunicatiu. Són dues consideracions que ja fa molt temps m’ajuden a decidir fins a quin punt la correcció pot ser oportuna en cada moment.