CONTEXTOS i TEXTOS: LECTURA i CREACIÓ A l’EDUCACIÓ INFANTIL

Silvia Vendrell de l’escola la Popa de Castellcir i Aina Vila de l’Institut Escola de Castellterçol presenten dues noves experiències d'aula -a les Jornades  El compromís amb la lectura, en les quals, dels contextos de lectura que generen sorgeix en els infants la necessitat d’escriure i explicar històries als altres. Vendrell i Vila reflexionen especialment sobre la importància de les converses al voltant de la lectura o de l’activitat que se’n deriva perquè, per a elles, és en aquests espais on es genera més aprenentatge.

En començar, contextualitzen les propostes i agrupen les activitats de lectura tenint en compte 3 modalitats diferents: llegeixo per mi, llegeixo amb els altres i llegeixo per als altres. Cadascuna de les 3 modalitats desplega un seguit d’activitats diferents. Tanmateix, per a aquesta entrada del nostre blog ens centrem en les experiències relatives a la lectura per als altres i en dues propostes d’escoles diferents que comparteixen algunes similituds.

Primer és la Silvia Vendrell la qui exposa l'activitat del Faristol. Inicialment, es tractava d’una proposta de la mestra en la qual era ella la qui escollia els llibres per llegir -en veu alta i amb consciència- als infants, lectura que repetia en diverses ocasions. La repetició d'aquesta activitat va provocar que, de sobte, un dia, un alumne proposés a la mestra que ell també volia llegir el llibre als seus companys/es. Evidentment, aquest desig infantil es va contagiar ràpidament i de seguida es van engrescar a organitzar-se per llegir per als altres. Posteriorment, els infants es van plantejar també d’inventar les seves pròpies històries. Aleshores calia crear un text que tingués els elements imprescindibles per poder ser llegit o explicat. De la reflexió conjunta, va emergir la consciència que calia escriure títols, o de què, encara que es creés una història únicament mitjançant el dibuix, la idea d’inici i final de la història o la d’afegir onomatopeies, eren elements necessaris. A l’hora de posar-se davant dels altres a llegir les seves històries, també era imprescindible tenir presents els gestos o els canvis de veu que facilitarien la comprensió del que es volia llegir o explicar. Oportunitats d’or per reflexionar sobre l’ús de la llengua i del text escrit que sorgeixen de forma espontània fruit de les necessitats reals que els emergeixen als infants.

Seguidament, és l’Aina Vila la qui ens narra com, a la seva aula, tot va començar quan els nens i les nenes s’organitzaven per anar a explicar als companys d’una altra aula un conte conegut que la mestra ja els havia explicat (En Patufet). Per tal de poder dur l’activitat a terme, de seguida els va sorgir la necessitat de comptar amb un text escrit de suport en paper que els permetés anar seguint la història. Es van esdevenir aleshores un seguit de converses ben interessants en les quals es plantejaven i havien de decidir quin format els seria més útil per explicar-lo, com podien separar les diferents escenes de la història, va emergir també la necessitat d’escriure paraules, cantarelles, números o esquemes que acompanyessin els dibuixos i els ajudessin a explicar el conte o a saber l’ordre de les explicacions (per tant, un text multimodal). A mesura que es va anar elaborant la història s’adonaven que necessitaven ajustar-se i organitzar-se amb el text, per tal que els fos útil en ser davant dels altres infants. Es van haver de consensuar un munt de decisions sobre el text escrit, ja que d'aquestes depenia l’èxit de l’experiència.

Finalment, ambdues clouen la sessió i les seves explicacions amb una cita de William Shakespeare: Un nen que llegeix, serà un adult que pensarà. I com a mestres, ens encoratgen a llegir contínuament als nostres alumnes, perquè saben que les nostres lectures són les impulsores de grans reptes.