El nom en lletra de pal i la lletra lligada

Un grup de nens i nenes de primer han acabat de fer un dibuix i la mestra els ha dit que a darrera el full hi escrivissin el seu nom.

Al full de l’Aina hi veiem:

Quan la mestra s’hi apropa li diu:

- Aina, mira (senyalant els noms), no cal que escriguis el teu nom dues vegades.

L’Aina s’ho rumia una estona i finalment diu:

- És que el meu nom és així.

La mestra li pregunta:

- Així, com vols dir?

Ara, l’Aina, amb més seguretat, respon:

- Així ho tinc al penja-robes i així ho fèiem amb la Glòria (es refereix a la mestra de P-5)

Aquest petit diàleg ens remet a un altre post, aquesta no és la meva lletra, on també es plantegen les relacions entre les grafies de pal i les lligades, que tot bon lector necessita saber. Allà dèiem que si bé escriure les mateixes paraules dues vegades (amb pal i amb lligada) és un bon recurs per comparar les grafies i per entendre que tant es pot fer servir una tipografia com una altra, també fèiem notar que d’aquest recurs no cal fer-ne una norma. Avui, l’Aina ens ha acabat de convèncer que no és convenient que a l’aula tot estigui etiquetat amb els dos tipus de lletra.

En el nostre entorn l’ús de tipografies i colors diversos indica gairebé sempre canvi de llengua.

O, també, pot indicar canvi de categoria dins un text i, per això, usem diferents tipus de lletres i colors per diferenciar els títols, els subtítols o destacar alguna qüestió particular. En aquest sentit els àlbums il·lustrats estan plens d’aquests recursos.

Per tant, si ens hi fixem bé, repetir el mateix text dues vegades amb diferent tipus de lletra només pot tenir sentit per reflexionar en un moment concret sobre aspectes que els infants necessiten per seguir aprenent, però no té sentit deixar escrit tot el que està a l’abast dels nens i nenes (penja-robes, caixes de material, jocs, retolació d’ambients, data, peus de foto, etc) sistemàticament amb els dos tipus de lletra.

Una bona proposta per afavorir que l’Aina i els seus companys tinguin experiències que els permetin contrastar les lletres del seu nom en diferent tipografia podria ser que els llocs de l’escola on apareixen els noms dels nens i nenes (penja-robes, calaix de pertinences, llistes de menjadors, llistes de tallers, etc.) estiguessin escrits alguns en lletra de pal i d’altres en lletra lligada. Ben segur que en el moment d’usar el nom en aquests contextos sorgiran descobriments i preguntes ben interessants per seguir aprenent.