Aquesta no és la meva lletra!

Aquesta frase la va dir el Miquel, que tot just ha estrenat la primària, el tercer dia d’escola. Va ser el primer dia que vam escriure la data a la pissarra tot situant-nos, és a dir, pensant quin dia és, quants dies fa que venim a l’escola, quin número de dia és, etc. Durant el matí alguns infants van fer un dibuix i vaig aprofitar l’ocasió per convidar – aquells que ho volguessin– a escriure la data en el full, ja fos un fragment o bé sencera.

Expressament la vaig fer tal i com la faria en qualsevol situació quotidiana. La primera lletra en majúscula –lletra de pal– i les següents minúscules.

I això va fer que en Miquel digués: aquesta no és la meva lletra! (referint-se al tipus de lletra) La intervenció em va semblar molt encertada, ja que estava reclamant un suport que ell pogués prendre com a referència. Per això, sense més negociació, li vaig preguntar si escrit així: “DIVENDRES” era la seva lletra. Ell va afirmar-ho i jo vaig escriure la data en lletra de pal a sota de la primera.

Tenir les dues possibilitats va permetre que cada infant pogués escollir l’escriptura que més s’adaptava a la seva disponibilitat. Alguns van copiar només el dia de la setmana i en lletra de pal, altres la van voler escriure sencera. Altres es van aventurar a provar aquestes noves lletres que molts ja coneixien.

El que més em va emocionar va ser que la situació interpel·lés en Miquel de manera que reaccionés de forma tan espontània. M’agrada que alumnes siguin actius i no passius. M’agrada que allò que passa a l’aula, a l’escola i a la vida els commogui de tal manera que els porti a preguntar, a intervenir, a demanar... perquè llavors sé que estan buscant la manera de resoldre la situació. Hagués pogut escriure la data només en lletra de pal, però l’anècdota va servir per poder parlar sobre els diferents tipus de lletra escrita amb la mateixa naturalitat amb què conviuen a la societat.

Ara bé, aquest recurs d’escriure el mateix en diferent tipus de lletra, utilitzat en un moment determinat, no vol pas dir que sistemàticament tot hagi d’estar duplicat en els diferents tipus de lletra... però això ja serà un altre post!