TERTÚLIA LITERÀRIA ENTRE MESTRES
Aprofundir en la interpretació dels textos literaris és una de les tasques més complexes que entomem des de l’escola. Es tracta de trobar camins perquè els infants s’apropiïn del que llegeixen i obtinguin el plaer de comprendre més i millor les obres. Per aconseguir-ho, ens cal, entre d’altres, un coneixement aprofundit del corpus, una aproximació acurada al perfil lector de cada alumne i un banc de recursos que ens permetin guiar aquests espais d’exploració.
Una de les activitats amb les quals més fàcilment podem indagar quin és el nivell de comprensió de les obres i ajudar a aprofundir en la interpretació i sentit de les mateixes és la tertúlia literària. És a dir, aquests espais de conversa entre infants en els quals cadascú parla sobre el que ha llegit o bé tots i totes parlen d’una mateixa obra que prèviament s’ha compartit. Són moments privilegiats per crear referents literaris compartits i avançar en el sentiment de comunitat lectora, per facilitar recursos que permetin superar dificultats de comprensió i per personalitzar el camí lector de cada una de les persones del grup.
Això, que a priori pot semblar senzill no ho és tant quan les docents ens posem en la posició d’aprenents; quan som nosaltres les que seiem en rotllana després d’haver llegit llibres diversos que han estat al nostre abast a la sala de mestres durant un temps i hem de començar a parlar sobre què ens han semblat les obres. Quan vam començar a establir aquests espais de tertúlia literària mensuals com a claustre el curs 2014/15, ens vam sorprendre a nosaltres mateixes sense saber massa per on començar, sense trobar paraules per parlar d’aspectes de l’obra que anessin més enllà de l’argument. De seguida vam comprendre que, com passa amb d’altres aprenentatges, a parlar sobre llibres se n’aprèn llegint molt i parlant molt. Essencialment llegint moltes obres de literatura infantil, però també articles sobre la selecció i mediació de textos, sobre autors i autores, sobre història de la literatura infantil… Alhora vam començar a experimentar el que hem anat intuïnt en les converses a les aules i és que la literatura és un món de ficció per descobrir, però és també i especialment vivència, tant per les vides que hem viscut gràcies als llibres llegits com pel sentiment de grup que llegir un corpus compartit ens ha aportat. A gariebé totes les sessions, retornem a altres obres d’altres tertúlies per poder aprofundir en algun element com pot ser el narrador o algun recurs com ara l’humor.

Experimentar mensualment el que viuen els alumnes setmanalment en els espais de tertúlia literària ens connecta amb ells i elles, ja que molt sovint pensem per a quins perfils lectors serà més adient cadascuna de les novetats que analitzem, quin és l’element més interessant de cadascun dels llibres sobre el qual aprofundir quan els infants en parlin a les aules o com podem dinamitzar algun títol especialment complex.
Parlar sobre la producció de literatura infantil entre docents és o hauria de ser una prioritat entre els equips docents per tot el que s’ha exposat, però també perquè, tal i com apunta Aidan Chambers, aprendre a llegir és aprendre a parlar d’allò que s’ha llegit.
Opmerkingen