Lletres i números per escriure

En una aula d’infantil de 5 anys trobem un grup d’infants ben animats al voltant de les fotografies impreses de la primera excursió del curs. La proposta que ha fet la mestra és que cadascú esculli una fotografia, la retalli, l’enganxi en un full i escrigui alguna cosa relacionada amb la fotografia. Després podran fer un àlbum amb totes les fotografies que hauran escollit de l’excursió per a la biblioteca.

En Tobías a l’hora d’escriure s’ha apropat a la mestra i ha passat el següent:

TOBÍAS: Jo vull escriure fulles!

MESTRA: Va, doncs prova-ho!

TOBÍAS: fffff (però no està gaire convençut i va cercant l’aprovació de la mestra i del Nico, un nen que està al costat).

MESTRA: Vas bé.(En Tobías escriu F a la part de dalt del full en què ja hi té la foto enganxada i torna a mirar la mestra i en Nico)

MESTRA: Quina més ara? Tens escrit ffff... què més per posar fu-lles ? (ho pronuncia marcant lleugerament les síl·labes)

TOBÍAS: fffuuu. Ah! Sento u! (Escriu un 1 al costat de F, de manera que queda F1)

NICO: No, això és un 1! Si vols saber com es fa, és així (Escriu la lletra U en un paper auxiliar que tenen sobre la taula)

TOBÍAS: (Després de mirar el que li ha dit el Nico segueix concentrat amb el seu escrit) Ara aaaa (escriu una A i queda escrit F1A i s’aixeca per anar a fer una altra cosa)

MESTRA: Tobías, has vist que t’ha dit en Nico?

TOBÍAS: Ah! Sí! (escriu la lletra U a l’espai que li havia quedat entre F i 1, de manera que queda FU1A) Ja està!

La sorpresa que en Tobías escrivís el número 1 en lloc de la lletra U ens ha fet pensar sobre les següents qüestions:

No podem considerar mai cap aspecte del llenguatge escrit com a conegut pels infants. Allò que sembla lògic per als adults, no ho és necessàriament per a ells. En el llenguatge escrit res és un resultat natural, ja que tot ell és una convenció construïda socialment.

Barrejar lletres i números, a vegades s’ha considerat com un problema de disgrafia o fins i tot de dislèxia, en canvi en el procés d’aprendre a escriure és possible que això passi i no sigui cap manifestació de cap trastorn, sinó assajos per anar ordenant el que pertany a cada categoria. Al començament, hi ha infants que veuen números en una paraula escrita, per exemple un 1 en la primera part de la lletra “p”, un zero en la lletra “O”, o bé entre el 3 i la E (majúscula) assagen relacions. No podem confondre dificultats d’aprenentatge amb processos.

També ens ha fet pensar que el fet d’escriure números enmig de les lletres ho veiem cada dia a la pissarra quan escrivim la data, o en les matrícules dels cotxes i ho trobem d’allò més normal. També ens ha recordat el que un dia va dir una companya d’en Tobías: hi ha lletres que serveixen per comptar.

Com aprendrà en Tobías a distingir entre els símbols que representen els sons de la parla i el símbols que representen un concepte numèric? Quan s’utilitzen uns i altres? Encara que no tenim respostes definitives sí que sabem que els coneixements són productes construïts en contextos socials determinats. Sabem que haurem de proposar nous contextos que animin a en Tobías a promoure la recerca d’informació i exploració, juntament amb els seus companys i i la mestra per seguir avançant en el seu procés d’escriptura.