L’alfabet i els anomenats referents d’aula

“Encara no hem decidit si tindrem els mateixos referents a tots els grups i ja ha començat el curs!” -diu una mestra preocupada per trobar coherència en els recursos que utilitza l’escola per ensenyar a llegir i escriure. Al seu claustre tenen pendent decidir:

Si a les aules d’infantil i cicle inicial hi ha d’haver un alfabet penjat a la paret que serveixi de referència o no cal. A més a més, es pregunten si aquest alfabet ha d’anar acompanyat de dibuixos per identificar el so de cada lletra, o no és necessari? Si ha de ser el mateix a totes les aules, per tal que hi hagi continuïtat, o és indiferent? També hi ha debat sobre si cada lletra de l’alfabet s’ha de representar en lletra de pal i al costat en lletra lligada, o altres tipus de lletra?

A moltes escoles, en un moment o altre apareix aquesta controvèrsia. De vegades es concedeix massa importància i transcendència a aquestes qüestions. A d’altres escoles, en canvi, potser es considera un assumpte insignificant o banal. Tot seguit intentem treure’n l’entrellat.

En primer lloc, quan s’aprèn a llegir i escriure es necessita tenir a prop les lletres (els signes gràfics) per imitar-les. Les lletres són uns signes concrets i limitats acordats en cada cultura. N’hi ha vint-i-sis en català i perquè sigui llegible i comprensible allò que escrivim només es poden combinar aquestes vint-i-sis lletres. Tots sabem que el primer repertori de lletres que aprèn l’infant és el relatiu a les lletres del seu nom, i per tant són el seu primer referent! A mesura que van explorant amb les lletres del seu nom i amb les dels companys, es bo fer-los-hi adonar que les lletres no són infinites i les formes són invariables; per això, entre els materials de l’aula hi ha un lloc on es poden consultar. En aquest moment els cartells grans, mitjans o petits amb l’abecedari constitueixen un bon referent de consulta. No cal que estiguin penjats, ni que ocupin tota la paret de l’aula. Ara sí, han d’estar a l’abast dels infants. Un altre referent que pot estar a l’abast és el teclat de l’ordinador, on també trobem totes les lletres que es poden fer servir.

En segon lloc, inicialment no és necessari que cada lletra de l’abecedari vagi acompanyada d’una il·lustració per identificar-ne el so. Es prou conegut l’error de l’infant que busca el so [m] i en consultar l’abecedari dedueix que ha d’escriure la lletra “p”. Ell ha posat la lletra que acompanya el dibuix d’una manzana que és com ell identifica el dibuix d’una poma. Insistim en fer adonar que si considerem que les lletres, en algun moment, han d’anar acompanyades d’una il·lustració, aquesta ha de ser discutida, viscuda i pactada entre tot el grup perquè no condueixi a errors evitables. En el post Per si no recordem quin lletra és s’explica una experiència molt interessant en aquest sentit.

En tercer lloc, l’abecedari que oferim als infants per a la consulta ha de ser simple. Ha de servir de referent i per tant s’ha de poder copsar l’essència de la forma de les lletres. No calen ornamentacions. L’anomenada lletra de pal (lletres majúscules simples), ens serveix en aquest cas. Ara bé, quan els infants arriben a l’etapa alfabètica és útil també disposar d’un abecedari on cada lletra aparegui en majúscula (de pal), juntament amb la seva minúscula corresponent.

Si bé l’abecedari és un recurs que s’ha utilitzat des que s’ensenya a llegir i escriure i sens dubte té la seva raó de ser, no volem acabar aquesta reflexió sense afegir que podríem ampliar la recerca d’una lletra per representar un so, més enllà de mirar l’abecedari de l’aula i més enllà de pensar quin nen o nena té aquell so en el seu nom. Trobem molt interessant suggerir de buscar com s’escriu un so determinat en els llibres de la biblioteca d’aula més coneguts per cada grup d’infants. Així, per exemple, el so [p] el podem trobar en el títol del llibre del PATUFET, el so [f] en el del FLAUTISTA D’HAMELIN, etc. Sempre he pensat que els millors referents per aprendre a llegir i a escriure són els llibres, aquells que ens suggereixen mil i una aventures, ens desvetllen interrogants i tot tipus de sentiments; i, no pas, unes lletres penjades a les parets!