Per si no recordem quina lletra és

Entro a l’aula de primer i veig la Núria i els alumnes de la seva tutoria en activitat frenètica. Estan distribuïts en grups de quatre i ella va voltant de grup a grup oferint suport a qui ho sol·licita. Cada grup té diferents cartolines on hi veig escrites diferents consonants de l’abecedari. Quan m’acosto a un dels grups i els pregunto què estan fent, un dels participants s’ofereix a donar-me totes les les explicacions del món.

L’Antonio s’expressa amb emoció:

-que ara que ja fem primer hem pensat entre tots què podíem fer per recordar totes les lletres, perquè moltes vegades no les escrivim i no saben quina és, perquè ens deixem lletres.

La Gisela complementa les explicacions de l’Antonio:

- fem una llista amb les paraules que tenen la lletra i després votarem quina ens agrada més per posar-la allà (assenyalant un espai de l’aula a la seva alçada i no a la part superior de les parets, com veig en moltes aules)

Una vegada més confirmo que si l’objectiu de l’activitat és clar, ha estat ben negociat, ha estat comprès per tothom i, a més, emergeix de les inquietuds o necessitats del grup, els infants s’hi entreguen amb compromís i s’ajuden entre ells.

Posteriorment, quan han acabat l’activitat i ells ja no hi són, la Núria m’explica que s’ha adonat que els alumnes no consulten l’abecedari de l’aula i que, sovint, quan escriuen per parelles o individualment són molts els infants que la reclamen. Té la sensació de no poder arribar a tots i pensa que organitzar aquesta activitat de conscienciació grupal pot ajudar molts infants i potser redueix la frustrac ió que sent de no poder dedicar prou temps a cadascú.

Comentem amb la Núria com és d’important pensar en l’organització d’aula com una de les formes per atendre la diversitat. Em sembla fantàstic que s’hagi creat la consciència de grup que deixar-se lletres és un problema que tenen tots, i que també entre tots poden pensar en alternatives per afrontar-la i per poder oferir-se ajuda els uns als altres.

Més tard, quan ja no soc amb la Núria, també he pensat en els referents per identificar cada lletra de l’abecedari presents a moltes aules. Els referents estan pensats, segurament, com a part de la informació que els aprenents necessiten recordar per poder escriure allò que volen escriure. Aquests referents son sovint imatges d’objectes o d’animals presentats perquè s’associïn a la inicial de la paraula que representen. Una lletra i una imatge connectades (pels adults) per representar un so que ja es percep i es reconeix aïlladament (buf, dificilíssim!!). Són ajudes pensades per activar la memòria i els coneixements que els infants han d’anar construint. Si són suports que han de ser útils sobretot als aprenents, que siguin pensats únicament pels adults amb la lògica adulta de sempre, serveixen per activar la memòria dels aprenents? Sempre m’ho he preguntat.