Gràcies, Ana Teberosky

Just abans d’aquestes darreres vacances de Pasqua va morir Ana Teberosky, una investigadora que ha esdevingut referència indiscutible en les recerques sobre com els infants aprenen a llegir i a escriure. En un moment de la història en què sembla que s’impulsa i es reconeix amb més consciència les aportacions de les dones en àmbits de recerca científica, tecnològica i artística, ens ha deixat una científica de primera divisió, una recercadora rigorosa i compromesa. Des de la seva publicació conjunta amb Emilia Ferreiro, titulada Los Sistemas de escritura del niño (1979), les mestres i els claustres de les escoles vam anar deixant de discutir sobre quin mètode i quins materials són millors per ensenyar a llegir i a escriure i vam anar aprenent a dirigir la mirada cap als infants i els processos evolutius universals relacionats amb l’adquisició de l’escriptura alfabètica: Com aprenen els infants aquest sistema gràfic tan complex que permet als humans llegir i escriure?

El canvi de mirada que van suposar les investigacions d’Ana Teberosky en relació a la comprensió i la conceptualització de l’ensenyament i l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura va provocar una revolució a moltes escoles, ja a la dècada dels 80 del segle passat. Tanmateix, tot i que les seves descobertes i el coneixement científic i didàctic que se’n va derivar han esdevingut matèria de reflexió constant per gran quantitat d’equips de mestres -gràcies a la formació inicial portada a terme per les Universitats o a la formació permanent organitzada pel Departament d’Ensenyament o els mateixos ICE de les Universitats- els processos evolutius universals d’adquisició descrits per aquesta investigadora semblen no haver arribat encara a alguns centres educatius o fins i tot a alguns espais d’avaluació psicopedagògica. Parlem de centres o de professionals per als quals la instrucció directa i descontextualitzada de lletres i sons, o la confiança en un mètode determinat fan que les valuoses aportacions de Teberosky no siguin encara ni conegudes, ni considerades ni prou debatudes.

De mans d’Ana Teberosky vam aprendre a interpretar millor les escriptures infantils, que les dades recollides en una investigació podien tenir sempre una nova lectura i una interpretació més genuïna si es compartien amb altres investigadors, que qualsevol aportació o enunciat citat té una autoria que cal reconèixer i referenciar obligatòriament, que sempre es pot reescriure millor un text si es rellegeix l’escrit elaborat...

Les autores d’aquest blog som totalment deutores de les seves aportacions científiques, l’hem citada en més d’un post... i en més de deu!. I si no l’hem citada, ha estat ben present en el rerefons de les nostres reflexions. Tenir un marc teòric ens permet interpretar les produccions dels infants i orientar les intervencions docents de manera ajustada a l’evolució de cadascú.

Ana Teberosky, el nostre profund reconeixement per la teva saviesa i pel llegat que ens deixes a través de les teves publicacions, conferències i cursos. Gràcies de tot cor per posar l’infant en el centre de totes les teves recerques i donar-nos tantes pistes sobre com acompanyar els nens i les nenes en aquest aprenentatge tan cabdal. Gràcies per tot, gràcies per tant!