El valor terapèutic de l’escriptura

Un nou dia per ESTAR JUNTS en una aula de 3r de Primària. Voldria compartir una vinyeta de la meva participació com mestra d’atenció a la diversitat de la comunitat de mitjans i exposar com hem trobat en l’escriptura -i especialment en la narració- un dels mitjans que permet als nens i a les nenes endreçar els seus sentiments i les seves emocions i per tant, com un instrument que els ajuda a comprendre’s millor.

Aquest és el cas del David que fa mesos que mostra, a través de la conducta, el seu malestar i patiment, fent que en alguns moments poder estar junts a l’aula esdevingui gairebé impossible. Per això, s’ha creat una xarxa de professionals implicats en l’educació d’aquests alumnes, per acompanyar-los a ells i als seus familiars, xarxa[1] on es planifica acuradament l’organització d’horaris i materials d’alguns alumnes, i per acompanyar-nos entre els mestres perquè, des de la SOLITUD, determinades situacions no es poden sostenir. Però res no ens assegura un dia tranquil.

Avui, després d’una situació molt tensa a l’aula he acompanyat el David al pati i ha anat directe al sorral. Observo que terrejar i fer una mena de ciment amb aigua i sorra, omplir les galledes, fer ponts amb el ciment facilita que pugui anar fent disminuir la seva ira.

Mentre està en l’acció, va dient: - Quedate conmigo, no te vayas!

Jo li responc: -No marxo, estic amb tu.

Al cap d’una estona s’apropa i em demana que el perdoni, pels cops que m’ha donat anteriorment.

Jo li contesto que estic trista perquè no m’agrada que ningú em maltracti i li faig saber que jo també necessito un temps per estar sola.

El David, que és un nen llest i amb bones estratègies per sortir-se amb la seva, afegeix:

- Yo pego porque mi madre me pega.

Aleshores encetem una conversa sobre el bon tracte entre les persones i el valor de la comunicació.

Després, a petició seva, anem a buscar unes caixes de cartró que vol utilitzar per representar una història. Durant el temps que triguem a fer el trajecte de pujada i de baixada, en David raona, s’interroga, reflexiona... L’escolto atentament i quan es fa un silenci li dic:

- David, tot el que m’expliques ho trobo molt interessant. Estic plenament d’acord amb el que tu ens dius tot sovint: «Yo soy inteligente»

Amb les caixes de cartró al sorral comença a escenificar i a narrar un història. En aquesta història el David és una gata i un seguit de boles de fang són els seus fills.

Imatges de les instal·lacions creades pel David.

A l’aula de 3r cada infant té una llibreta personal on poden escriure, dibuixar, o registrar partides de jocs de taula, fer càlculs. Sovint, les mestres, amb el permís de l’infant, també hi escrivim converses o hi fem anotacions per deixar empremta i donar valor al contingut de les converses orals.

Mentre l’observo i l’escolto atentament, cerco el consentiment del David:

-Et sembla bé que vagi a buscar la teva llibreta personal a l’aula i escrigui aquesta història que t’has inventat?. Així la podrem llegir i recordar.

El David accedeix. M’assec al banc amb la seva llibreta i un retolador.

-Mia, tienes que escribir tal como yo lo digo, en mi lengua.

Comença a dictar i ben aviat s’atura: -¿Me lo puedes leer?

Mentre llegeixo s’apropa per mirar el text. Continua la narració i quan ho considera, em torna a demanar que li llegeixi la part nova de la història que va construint. Quan he llegit el primer paràgraf m’ha preguntat perquè no he dit «punto». Li comento que els punts i les comes no es llegeixen. Aleshores afegeix: - Vale, continuamos!

En una d’aquestes anades i tornades d’actor al text, pregunta: -¿Que es esta ralla que has puesto? Contesto que és un guió, un altre signe de puntuació que utilitzem quan un personatge parla.

Assenyala el signe d’interrogació i diu: - Este es el símbolo de pregunta.

Continua narrant i demanant noves lectures per validar allò que estic transcrivint fil per randa. De nou s’atura quan diu «gatitos y gatitas».

D: -A ver, tienes que escribir las dos palabras con S final.

Agafa el retolador i escriu una S al full.

Atendre la diversitat és encara un repte per a tota la comunitat educativa. Al meu entendre, la diversitat refereix cadascun dels infants, cada singularitat amb la seva forma de SER i ESTAR. Actualment al David li resulta molt costós sostenir el ritme horari planificat. Manifesta un rebuig total a qualsevol proposta que sigui dirigida. Som capaços de poder adreçar una mirada de capacitació, cap al David? Ell reclama un lloc d’infant intel·ligent. En oferir-li espai i lloc per expressar-se és capaç de tolerar que altres adults o companys alfabetitzats ESCRIVIM per ell i convertim en text tot el seu SENTIMENT, SABER i CONEIXEMENT.

[1] Tutora, mestra Atenció a la diversitat, direcció, referent de l’EAP, referent del CRETDIC, Serveis Socials