De la lectura en veu alta

Un fragment del llibre tant suggeridor i recreador com és El infinito en un junco d’Irene Vallejoens ajuda a pensar en les delícies de la lectura silenciosa en front a la lectura en veu alta pròpia dels primers segles de l’escriptura i fins a l’Edat Mitja.

Los libros eran una melodía que saltaba a los labios y sonaba en voz alta (…) Salvo excepciones, los lectores antiguos no tenían la libertad de la que tu disfrutas para leer a tu gusto las ideas o las fantasías escritas en los textos, para pararte a pensar o a soñar despierto cuando quieras, para elegir y ocultar lo que eliges, para interrumpir o abandonar, para crear tus propios universos. (p.61)

Tant en el posts ja publicats La por suspesa a l’aire com en els últims de la Lectura en grup (1) i (2) quedaven algunes qüestions a l’aire sobre la lectura en veu alta en grup d’un mateix llibre. Ja hem vist que la lectura en veu alta per se avui no té massa sentit, però encara es practica molt a les escoles i per això ens preguntem:

Per què els alumnes han de llegir en veu alta, per torns, tots el mateix llibre?

Sabem que aquest tipus de lectura aporta molt pocs beneficis de cara a la comprensió lectora i en canvi genera angoixa, nervis i fins i tot por, sobretot en aquells qui no han aconseguit encara fluïdesa en el desxifrat. Ara bé, tot i que al llarg de la vida hem de llegir moltes més vegades en silenci que no pas en veu alta, entenem que la lectura en veu alta també és un aspecte a desenvolupar a l’escola i això ens porta a descobrir aquelles situacions de la vida del grup que ens conviden a fer-ho amb sentit. Per exemple, quan arriba una carta al grup, quan hem de fer saber els acords escrits d’una reunió, quan cal llegir una notícia, quan un alumne escull un fragment del llibre que llegeix per compartir-lo, etc. És a dir, sempre que només comptem amb un sol text i tot el grup està interessat en saber què hi diu. Llavors és un bon moment perquè un parell d’alumnes (en cada ocasió seran diferents) preparin la lectura d’aquest text en veu alta per al grup i la facin. En aquest sentit també hi caben experiències com anar a llegir per a un infant més petit, com seria el cas dels padrins de lectura. Passem, doncs, de la idea abstracte de llegir en veu alta a llegir per als altres, una lectura que té cura d’adaptar el to, el ritme i el volum de veu als que escolten la lectura, perquè la puguin entendre.

Si no es llegeix en veu alta, per torns, un mateix llibre què es podria fer a l’estona dedicada a la lectura col·lectiva?

Quan tots els infants tenen un mateix text al davant, en lloc de llegir en veu alta per torns, suggerim una conversa inicial per crear expectatives, i ressituar el text i després lectura silenciosa amb algun objectiu en funció del text (per exemple: de què tenia por la bruixa? O, on viuen els lleons?) El cap d’una estona d’haver formulat la pergunta es pot iniciar el debat sobre què ha entès cadascú respecte a l’objectiu proposat, generant una conversa en què s’hi pot participar des de diferents nivells. Seguidament es passa a posar en comú els fragments que de manera directa o inferencial ens han donat pistes per respondre les preguntes, debatent i rellegint, ara sí en veu alta, els fragments que aporten la informació desitjada. Aquestes relectures són imprescindibles per al desenvolupament d’estratègies de comprensió de la lectura.

Ara bé, també és interessant que en les estones de lectura col·lectiva es combini: la lectura en veu alta per part de la mestra seguida de la conversa tipus tertúlia literària, amb la lectura silenciosa per part dels infants, en el benentès que poden escollir el llibre que més els agradi d’una oferta àmplia, variada i rica. Aquesta lectura silenciosa anirà acompanyada de posades en comú del que cadascú va llegint, dels motius per escollir un llibre o un altre, de recomanacions de lectura, de converses sobre semblances i diferències entre llibres elegits, etc.

Serà interessant fer descobrir la llibertat de llegir segons el gust de cadascú les idees o les fantasies escrites en els textos, per parar-se a pensar o a somiar despert quan cadascú vulgui, per escollir o amagar el que tries, per interrompre o abandonar, per crear els propis universos, tal com ens n’ha fet adonar Irene Vallejo.