Com reflexionen els infants sobre les llengües? Com els acompanyen els docents?

Els dies 25-26 i 27 de gener ha tingut lloc a la facultat de Magisteri de València el IV Congrés Internacional sobre l’Ensenyament de la Gramàtica, congrés organitzat pel grup d’investigació GIEL, al qual hem estat convidades a participar. L’artífex de la nostra participació ha estat la professora de la Universitat de València Alicia Santolària, seguidora entusiasta del nostre blog -que comparteix amb les seus alumnes, futurs mestres d’EI i EP. Ella ha estat l’encarregada d’organitzar un simposi que tenia la voluntat expressa que l’alfabetització inicial també fos present en aquest congrés internacional tan important per a la Didàctica de la Llengua i tan ampli.

Al simposi, les quatre presentacions relacionades amb l’alfabetització inicial han generat un debat fructífer i han apuntat nous reptes de futur. Per això volem compartir amb els lectors i les lectores del nostre blog els objectius de les quatre comunicacions. Ho fem en el mateix ordre en què van ser presentades:

• La comunicació de M.Fons, R. Gil i M. Pérez-Peitx de l’ICE de la UAB presentava un estudi realitzat a partir dels textos generats per infants de 1r i 2n que tenia per objectiu: per un costat explorar els canvis gramaticals dels textos d’un mateix grup d’infants en la transició de 1r a 2n de primària, i, per l’altre, descriure les característiques de les intervencions docents que afavoreixen el desenvolupament de la reflexió gramatical dels infants dels primers cursos d’educació primària.

• L’objectiu de la segona comunicació titulada Seqüències didàctiques sobre gramàtica (SDGE) en segon curs d’Educació Primària, d’Alícia Santolària (Universitat de València – GIEL), Belen Soler (Universitat de València – GIEL) i Mariona Casas-Deseures (Universitat de Vic – GR Glossa) ha argumentat sobre com es construeix el coneixement gramatical en els infants de 2n EP al voltant de la categoria gramatical nom. La investigació que elles han realitzat ha volgut analitzar com s’inicia la construcció del coneixement sobre el nom, quines situacions didàctiques propicien aquest coneixement i com acompanya la docent el procés de construcció de coneixement.

• La tercera comunicació ha estat la d’Alba Lobato i Susana Sánchez de la Universitat de Cádiz. Titulada Una seqüència didàctica per a la reflexió interlingüística i el desenvolupament de la composició escrita a 1r curs d’EP bilingüe (francès-espanyol), la investigació -presentada per la professora Susana Sánchez- ha tingut per objectiu avançar en el desenvolupament professional docent tot valorant el disseny, la implementació d’una seqüència didàctica sobre gramàtica i la reflexió de la docent sobre el procés.

• La darrera comunicació ha estat la de les professores Maria Dolores Alonso-Cortés i Teresa Llamazares de la Universitat de León. La comunicació titulada Evolució de la profunditat de vocabulari durant els primers cursos d’EP i el seu efecte en la qualitat dels textos, presentava els resultats d’una investigació que explorava com evoluciona el nivell de vocabulari i la qualitat dels textos produïts durant els primers cursos de l’EP per comprovar si el nivell de profunditat del vocabulari té un efecte sobre la qualitat dels textos que produeixen els alumnes.

Totes quatre comunicacions han posat en evidència la capacitat de reflexió lingüística i interlingüística dels infants dels primers cursos de primària i com l’escolta i l’acompanyament dels docents promouen la reflexió, la faciliten i la incrementen.

Ens queda pendent, en un proper post, explicar més extensament els resultats de la nostra comunicació.