HOLA TIÓ!

És emocionant descobrir com els infants volen comunicar-se a través de l’escriptura de cartes. És emocionant perquè ens demostra que han comprès que la capacitat i la finalitat d’escriure va molt més enllà de la transcripció de lletres i paraules en un full. Són infants que intueixen que escriure serveix per comunicar, per recordar, per compartir, per emocionar... perquè així ho viuen al seu entorn, a l’escola i potser també a la família. De fet, tenim l’exemple recent de cartes que curen escrites durant el confinament, missatges que ajudaven a fer la situació més sostenible a ambdues parts, tant als qui els escrivien com als receptors, que els van llegir en moments que se sentien sols.

L’escriptura, al cap i a la fi, té aquesta virtut, i és que en la mesura que escrivim allò que volem expressar estem duent a terme molts processos a la vegada; concretem allò que teníem en ment i que no sempre ens apareix de manera ordenada, plasmem desitjos, voluntats, anhels, etc.; pensem en qui volem comunicar-nos o fins i tot canalitzem l’estima d’una manera diferent a la demostració més corporal de l’afecte com les abraçades o els petons.

Aquests dies és molt interessant comprovar com a l’espai d’escriptura de missatges i cartes de l’aula, van prenent presència personatges propis del Nadal com els Reis d’Orient o el Tió. Els infants, de manera espontània, decideixen a escriure cartes al seu personatge màgic preferit. La Xènia ha escrit:

OLATIO BUICE

CA GIS MOLT

TASTIMU MOLT

MOLS PATONS

No fa gaires anys, davant d’un text com aquest, produït per un infant de 1r, alguns mestres haguéssim tingut la mirada posada directament en l’ortografia, sobretot en tot allò que no està resolt: la separació de paraules; les neutres; el que-qui; el gue-gui; les lletres mudes i l’apòstrof! I és clar que això és cert, i per a alguns mestres potser fixar-se en aquests aspectes és quelcom inevitable però ara sabem que això no és pas ni el més urgent, ni el més imprescindible a valorar en un text. Ens agrada ajudar a mirar aquest textos des d’altres punts de vista, des del fet comunicatiu i des del procés d’aprenentatge de l’infant. Per això, comencem per dir-vos que aquest text és preciós perquè diu de manera directa i sincera franca i agradable allò que desitja i sent l’autora “que cagui molt i que l’estima” i intensifica aquesta estimació amb “molts petons”, de manera que queda ben clar el lligam afectuós que desitja amb el destinatari del text . També ens agrada constatar com en el text s’hi reconeix l’estructura pròpia d’una carta: salutació, cos del missatge i comiat. Aquests trets son indicadors que aquest infant va entrant a formar part de la cultura escrita i que està construint idees sobre les característiques que identifiquen cada tipus de text. També ens agrada observar com la Xènia ha posat tota l’energia a segmentar exhaustivament tots les sons de la llengua i a representar-los amb una grafia, fent el text totalment entenedor.

No trobeu que reconèixer tots els coneixements que traspua aquest text és molt interessant? No penseu que seguir acompanyant aquesta criatura en el seu aprenentatge és estimulant? No creieu que el procés d’aprendre a comunicar-se a través d’un escrit que els altres poden entendre és apassionant?