BENVINGUT, САША

Primer trimestre de 2n, comença el curs i arriben criatures noves al grup.

Jo soc la tutora i acompanyo els nens i les nenes des del curs passat. Aquest any per tant, hi ha infants que ja conec i d’altres que s’incorporen de nou a l’escola.

Amb les criatures que venen noves des d’altres centres invertim temps a mostrar-los com treballem i a donar-los a conèixer com ens agrada conviure.

Els infants que acullen es mostren oberts i disposats a donar la mà als infants nouvinguts. Quatre d’aquestes criatures provenen d’escoles properes a la nostra, la cinquena, però, ve des de Rússia. És en САША (que nosaltres pronunciem i (les mestres) escrivim com a Sasha).

El presento al grup explicant que només parla rus. Llavors convido els infants a pensar com ens podem entendre i comunicar. Les propostes dels nens i nenes ràpidament coincideixen en apuntar que necessitarà que li expliquem les coses a través de la parla i acompanyant-les amb el gest perquè, de moment, encara no entén el català.

Tothom es mostra molt sensible i agradable amb en Саша i ràpidament comencen a establir-se les primeres interaccions.

Jo observo la manera com els infants aconsegueixen comunicar-se de manera prou efectiva. Agafen l’infant de la mà, li mostren les coses assenyalant-les amb el dit i, sobretot, hi juguen. M’impressiona veure com el joc és un llenguatge universal que els acosta i els dona l’oportunitat de relacionar-se i començar-se a vincular.

Em mantinc a l’espera i imagino com començarà el procés d’aprenentatge de la nova llengua per en Саша. Tinc dubtes sobre com fer que l’infant aprengui el català i de moment he optat per mantenir-me amb un actitud d’espera activa tot afavorint aquelles situacions que de ben segur emergiran a mesura que el Саша se senti còmode i acollit en el grup.

Per la meva banda, intento aprendre algunes paraules que reconec importants per ell, com ara “casa”, que en rus és дом i es pronuncia “dom”. Em sembla que d’aquesta manera també em mostro propera i li demostro a l’infant que tinc interès per acollir-lo i fomentar la comprensió.

Amb la família m’hi comunico en anglès. Fet que facilita l’intercanvi però que també presenta algunes situacions de confusió i poca comprensió.

Tinc curiositat per veure com reaccionaran les criatures catalanoparlants quan siguin conscients que l’alfabet que usa en Саша per escriure és diferent al nostre. De moment ell escriu el seu nom servint-se de l’abacedari ciríl·lic però sembla que això no acaba de cridar l’atenció dels infants que estan aprenent a escriure amb un altre alfabet, ja que algunes lletres son semblants.

Per propiciar aquests encontres incorporo a l’aula llibres escrits en rus. Això tampoc acaba de ser motiu d’interès per als infants catalans, tampoc per a en Саша.

Em pregunto si en Саша domina el codi escrit o encara no, ja que de moment no s’ha mostrat massa interessat per l’escriptura ni per la lectura. M’imagino que potser aquest és un dels motius pels quals encara ningú acusa la diferència entre les lletres que estem aprenent a utilitzar i les que empra en Саша per escriure el seu nom.

Penso que pot ser molt ric que tots aquests descobriments sorgeixin de les observacions dels infants, de les seves vivències. Em sembla, també, que pot ser molt interessant que això puguem fer-ho parlant amb en Саша, és per aquest motiu que segueixo observant, analitzant i reflexionant sobre el que va passant, per poder trobar el moment idoni d’establir aquesta conversa lingüística.

Tinc ganes de viure el moment en què puguem tenir una conversa amb en Саша i puguem parlar sobre les diferència de les lletres, dels sons que nosaltres no tenim o que ell encara no fa…

Em fa il·lusió que, de manera conjunta amb els infants, puguem descobrir un nou idioma, comparar-lo amb el nostre, enriquir-nos de l’intercanvi i, sobretot, aprendre sobre el món.

Acollir un infant que parla una llengua que ni la mestra, ni els companys podem entendre, com és

ara el rus, genera més interrogants que solucions, però el que no pot faltar és el respecte i el

reconeixement de la seva llengua, fent-la present a l’aula sempre que calgui (el seu nom, llibres,

alfabet, cançons,...), tampoc poc faltar l’interès per comunicar-nos-hi, per això cal ser respectuosos i sense envair el seu espai necessitem acompanyar les paraules amb gestos i il·lustracions, i a l’inrevés, totes les accions que fem les acompanyem de paraules.

Ara bé, el que sempre sorprèn és la capacitat que tenen els infants per jugar junts encara que la llengua no sigui comuna. Les relacions que estableixen quan juguen al memory, amb les construccions, amb la pilota o simplement miren les il·lustracions d’un llibre i riuen... obren la porta a sentir-se segur per captar, comprendre i començar a parlar la nova llengua.