Avaluar per aprendre
A l’escola hem decidit recollir en dos moments puntuals d’I5 l'evolució que han fet els infants respecte a l’aprenentatge de l’adquisició de la llengua escrita prenent com a referent les etapes establertes per Ferreiro i Teberosky i veure en quin moment del procés es troba cadascun i quina evolució han fet des del principi del curs fins al final.
Fem una activitat força estesa en algunes escoles que consisteix a demanar als infants en dos moments puntuals del curs (al principi i al final) que escriguin quatre paraules (d'una síl·laba, de dues, de tres i de quatre) que formin part del lèxic habitual de l'aula (per ex. ma, pala, balena, papallona...o d’un mateix camp semàntic tren, moto, autobús, bicicleta i una frase que inclogui en nom propi En XXX va amb moto). L'activitat la fem la mestra tutora i l'infant de manera individual i en moments de relativa calma i tranquil·litat mentre la resta d'infants estan fent altres tasques de manera més autònoma. El més important i que m'agradaria destacar és que el valor d'aquesta activitat depèn dels comentaris que hi afegim les mestres i que expliquen l'actitud de cada infant (es mostra distret, neguitós, dubta, ho fa segur, sense pensar, ens pregunta...) i sobretot és important anotar quins recursos utilitza, quines idees ens transmet i que ens diu mentre escriu. L'escriptura per si sola (el resultat, la producció de l'infant) no té massa valor si no va acompanyada del comentari adjunt que fem les mestres sobre la situació i que reflecteix tant el que sap cada criatura, com ho fa o si dubta i en què....
Es tracta d'una activitat d'avaluació que no volem que sigui únicament qualificadora, sinó que sigui també una oportunitat de generar aprenentatge. És a dir, nosaltres responem els seus dubtes i els ajudem, donant-los suport si veiem que el necessiten i malgrat que intentem que siguin autònoms i ens mostrin el que saben, si ens fan evident que tenen dificultats els oferim recursos: els ajudem a escriure. La proposta ens serveix per poder situar-nos en l'etapa en què l'infant es troba i poder-lo reptar i motivar per avançar a partir de les nostres preguntes i propostes en funció del que veiem que necessita. Algú podria pensar que l'activitat, en implicar la nostra ajuda o suport, no reflecteix realment el que l'alumne sap. Per a nosaltres, però, relatar com es desenvolupa l'activitat sí que té un valor avaluador en el sentit que els seus dubtes i preguntes ens situen per quina etapa transita. És fonamental fer l'activitat de forma relaxada i plaent, sense tensió i això pot derivar en què en algunes ocasions optem per deixar-la per un altre moment si veiem que l'infant no està centrat o dirigeix la seva atenció cap a un altre lloc.
Elaborem un dossier que conté les dues escriptures de cada infant (la que ha fet al principi del curs i la que fa al final) i que reflecteix la seva producció escrita en dos moments puntuals del curs i també quina ha estat l'evolució (si és el cas) entre l'un i l'altre.
És evident que hi ha moltes altres situacions d'aula que ens ajuden a fer-nos una idea de quins són els aprenentatges sobre escriptura que adquireixen els infants, molt més contextualitzats. Així i tot, pensem que aquest recull fet tenint en compte els encerts i els errors ens pot ajudar a tenir un retrat més objectiu i acurat per documentar del procés fet per cada criatura.
Observar atentament el procés d'escriptura en lloc de valorar únicament el producte final ens permet aprendre una mica més sobre el seu procés d'aprenentatge del codi escrit i fer intervencions més acurades en el futur, a l'aula.
Posts relacionats: La importància d’observar, Jo no sé lletres
Comments