Camins i cruïlles entre famílies i escola

Família-escola, escola-família, quins grans aliats quan les dues parts comprenen la força que tenen si treballen conjuntament, fins i tot en temps de pandèmia mundial.

En aquest blog sovint mostrem situacions reals d’escriptura i de lectura dels infants per construir una reflexió conjunta amb l’objectiu de millorar la mirada dels mestres. Avui, aquesta entrada prové directament d'una família, ja que durant aquestes setmanes el treball que s’ha portat a terme conjuntament ha aconseguit provocar, entre d’altres, moments de complicitat sorprenentment inesperats per a moltes persones. Per donar valor a aquest fet viscut, on tal com diuen molts autors, la família i l’escola estan construint un nou ecosistema de complicitats, mostrarem un text que li va fer arribar l’Albert, pare de la Sara, a la seva mestra, amb una referència explícita a la lectura.

Aquest missatge, que la mestra rep com un autèntic regal, demostra un cop més que la família i l’escola tenim un objectiu comú, el d’acompanyar als infants en el seu creixement amb estima, cura i molt entusiasme. Gràcies Albert, per les teves paraules, ja que ens arriben com un raig d’energia que valorem amb tota la nostra gratitud.

No podem deixar de fer esment d’una realitat que també hem viscut i no ha estat gens fàcil, que sorgeix directament de la diversitat de cadascuna de les famílies i, també, de les docents. Una realitat on conflueixen maneres diverses d’organitzar, de pensar i de gestionar l’educació dels infants mirada globalment i, també, específicament pel que fa al desenvolupament de la lectura i l’escriptura. Aquests dos camins -el de les famílies i el dels docents- que s’han hagut de trobar de manera més viva, ha suposat un repte molt important ja que, en molts casos, ha requerit de prudència, de respecte, de perseverança i, sobretot, de molta empatia. Els docents, sense esperar-ho, ens hem trobat en una situació que, en molts casos, ens ha amoïnat, ja que el que hem tingut clar és que havíem de vetllar pel benestar dels nostres infants i, conseqüentment, de les seves famílies. Però, com en tots els camins que s’inicien, alguns s’arriben a entrecreuar fàcilment, aconseguint trobar una complicitat que fa més plaent el camí. Però, també hi ha d’altres on les distàncies fan que requereixi més esforç per aconseguir aquesta unió. L’aprenentatge de la lectura i l’escriptura no escapa d’aquesta complexitat de camins que s’entrecreuen. Tant en el post contes en família com en l'espera que no desespera s’aprofundeix en les relacions que cada família estableix amb el text escrit i en les variades estratègies que posen en marxa els familiars per ajudar els seus fills a aprendre a llegir i escriure.

Com hem dit, ja fa setmanes que vivim aquesta nova situació i, tenint en compte els milers d’experiències noves, algunes més reeixides que d’altres, no hem deixat de perseverar a deixar constància que estem presents per ajudar en allò que les nostres famílies necessitin. Conèixer els límits i els espais que cadascú requereix són la peça clau de qualsevol relació. En el nostre cas, són els factors que ens ajuden a trobar aquest espai conjunt on, els dos aliats, ens hem de sentir el més còmodes possible, ja que ens hem hagut d’apropar i de cuidar de manera mútua, d’una forma que mai ens hauríem pogut imaginar.