Taller 3. Llegir i escriure per comunicar, o per recordar, o per explorar, o per...

Cinc docents en actiu i amb experiències molt diferents vam preparar i desenvolupar aquest taller. Ens defineix un aspecte comú: la necessitat de repensar i conversar sobre com ha de ser l’acompanyament en el procés d’aprenentatge de la lectura i de l’escriptura.

Al llarg de gairebé dues hores, mitjançant una mostra d’experiències diverses vam reflexionar sobre algunes idees amb l’objectiu de generar nous plantejaments i noves preguntes. En aquesta entrada fem un recull dels pensaments més rellevants organitzats en quatre apartats:

1) Els records de com cadascú va aprendre a llegir i escriure

2) Alguns aspectes crítics que volem seguir repensant

3) Com es comença un canvi a les aules?

4) Compartim bibliografia per seguir reflexionant

1) Per començar vam proposar una mirada introspectiva: com recordes el procés d’aprendre a escriure i a llegir en la teva infància?

Els millors records dels assistents del taller sobre com van viure l'aprenentatge inicial de la lectura i l’escriptura van fer referència a vivències dins de l’entorn familiar. Els records de l’escola apuntaven cap a aprenentatges més dirigits i descontextualitzats, amb ús de quaderns de grafia i d’ortografia i de lectures per practicar la unió de sons específics sense massa sentit. Altres persones no tenien cap record i deduïen que no havia estat un fet ni traumàtic ni significatiu.

Reflexionar sobre el propi procés ens permet, per una banda, comprendre millor el moment que viuen els nostres infants a les nostres aules i, per l’altra, fer una valoració crítica des de la mirada d’un adult de com vam aprendre nosaltres i de com volem que aprenguin els nostres infants en l’actualitat.

2) Alguns aspectes crítics que volem seguir repensant com ara...

● Quin material oferim als infants per a les seves produccions escrites? Un cop aclarida la importància de prioritzar les situacions d’escriptura comunicatives, sovint sorgeix la preocupació per si cal preparar un full perquè els infants el completin. Pensem que és millor el full en blanc que no pas un amb pauta que delimita l’espai on l’infant ha d’escriure. Cal donar l’oportunitat i la confiança perquè els nens i les nenes aprenguin a organitzar l’espai del full, tot respectant el seu propi procés. Vegeu la foto dels textos “De visita a l’hort de l’escola”. Una pràctica continuada i ben acompanyada afavoreix que l’infant assoleixi les habilitats i recursos necessaris per produir textos cada vegada més ben presentats.

● Quins cartells tenim a l’aula? Hi ha una tradició de tenir cartells penjats a les aules amb la pretensió que serveixin de referents per aprendre a escriure. Ens seguim preguntant si té cap sentit posar a la pissarra un cartell que hi digui pissarra i a la finestra un que hi digui finestra... Entenem que hem de posar cartells allà on siguin necessaris i funcionals, com podria ser els noms a les capses per ordenar els jocs, els materials, etc.

● Cal corregir els escrits dels infants? Com ha de ser aquesta correcció? Sens dubte que cada infant fa el seu procés i tothom està d’acord que cal tenir cura del ritme d'aprenentatge de cadascun. Per això l’acompanyament del mestre sempre ha de ser personalitzat –no proposem a tots el mateix- i fet amb molta cura i estima, ja que l’infant confia en nosaltres i espera que així ho fem amb ells. Saber esperar, preguntar i tenir paciència en els processos d’aprenentatge dels nostres infants és molt important perquè es generi un clima respectuós i motivador.

o La correcció del mestre no ha de ser un tràmit sense sentit, sinó que es tracta d’una reflexió compartida amb l’infant que el porti a revisar el que ha escrit per tal d’anar trobant sentit als elements propis de la revisió de textos: complementar, substituir, canviar, afegir, etc... Diríem que el mestre no ha de corregir els textos sinó que ha d’ensenyar a revisar-los, preocupant-se més del procés que del producte final.

● Què aporta l’escriptura col·laborativa? Al taller vam mostrar com els infants parlaven, debatien i arribaven a consensos vers un text concret que havien de produir entre tots. Aquests moments de conversa són idonis per poder parlar de l’escriptura, i reflexionar-hi amb la riquesa de les aportacions de tots de manera contextualitzada.

3. Com es comença un canvi a les aules?

Molts canvis comencen d’una inquietud personal per reflexionar, canviar, provar... la pròpia pràctica docent, creant un nou camí que es va construint al llarg dels anys i de l’experiència. Aquest recorregut no és un fet imposat, i en la construcció hi té un paper important les vivències compartides. Fomentar activitats i converses profundes als claustres és un camí excel·lent per a anar avançant.

Una experiència que vam mostrar és la de compartir literatura infantil amb tot el claustre a partir de l’activitat dels 25 Imperdibles, de l’Emma Bosch i l’Encarna Beltran, que consisteix en aparellar 25 llibres àlbum amb 25 pots de vidre que contenen cadascun un objecte que guarda relació amb les narracions. D’aquesta manera, tot el claustre va arribar a viure i a conèixer una activitat que després va dur a terme amb els seus alumnes de manera entusiasta i viva.

4. Compartim bibliografia per seguir reflexionant

Totes cinc talleristes aprenem dia a dia perquè sempre apareixen plantejaments que no ens havíem fet i això provoca un nou repte per descobrir, indagar i preguntar. A continuació referenciem els llibres que a nosaltres ens han ajudat molt a trobar respostes i a seguir qüestionant-nos la pràctica al llarg d’aquests anys.