I els infants, què hi diuen?

Amb aquest post, el nostre blog tanca el curs escolar 2019-20. Un curs estrany, complex, difícil i desigual per a molts infants. El 12 de març es va decretar el tancament dels centres educatius per l’amenaça del Coronavirus. Ningú no pensava, aleshores, que aquest període sense assistir físicament a l’escola s’allargaria tant. Des de llavors també -i al llarg d’aquests tres mesos, diferents estaments s’han anat pronunciant sobre què fer amb els infants en aquest període de confinament. El nostre blog ha dedicat les onze darreres entrades a presentar tant activitats realitzades en aquest període com algunes reflexions subjacents relacionades amb el llegir i escriure.

Ara bé, just a l’inici del confinament vam tenir el goig d’escoltar la veu sàvia de Francesco Tonucci a través de diversos vídeos divulgatius que van córrer per les xarxes. Ell qüestionava com, tot i l’interès a què els especialistes ens pronunciessin sobre l’activitat que calia fer amb els infants durant el període més crític de la pandèmia, els gran oblidats a ser preguntats eren, com sempre, els propis infants. Tonucci avançava que, segurament, els infants, més que trobar a faltar l’escola, trobarien a faltar els companys, la relació, els jocs i les converses amb els companys. Ell, com nosaltres, també espera que els infants, després d’aquest confinament, puguin mostrar-nos amb força que necessiten més respecte, més autonomia i més llibertat per poder créixer. Però com ens ho poden explicar? Com podem saber què pensen realment? Per què no preguntar-los-hi directament?

Tot i que les trobades virtuals que han organitzat les escoles han intentat esperonar les converses d’aula, sabem que no tots els infants hi han pogut participar de la mateixa manera. En un document recent Ana Teberosky ens fa adonar que la bretxa no és només digital, sinó també cognitiva, en funció de les condicions socials i culturals de les famílies. Per a alguns infants, l’escola i les atencions educatives els suposen un espai nutritiu imprescindible per al seu creixement que fa molts dies que no poden rebre.

Doncs bé, des del nostre equip, les mestres que treballen directament amb els infants durant aquest període, han fet un primer intent de preguntar als infants. I els han demanat:

• Què és el primer que t’agradarà de fer quan tornis a l’escola?

• Quines activitats d’aula et faria il·lusió de proposar?

Una mostra representativa dels resultats la podeu veure en el vídeo que il·lustra aquest post i en altres iniciatives semblants, com per exemple el vídeo creat per l’AFA l’escola Miralletes de Barcelona. És interessant constatar com de les funcions atribuïdes a l’escola –custòdia i cura, socialització i aprenentatges curriculars- que tant s’han debatut aquests dies, els infants ressalten de manera aclaparadora el desig del contacte amb els altres, els companys i companyes, amb noms i cognoms i molts també parlen del contacte amb la mestra. Les ganes que tenen d’abraçar, donar i rebre afecte, jugar, regalar, parlar, mirar-se, explorar i fer junts; i, també, d’experiències de convivència intensa fora de la família com es el cas dels que desitgen anar de colònies, es manifesten en cada una de les respostes dels infants. Fam d’amics que dirien alguns, però no és només això, aquests infants ens fan posar el focus d’atenció en una de les funcions que massa vegades donem per descomptada en el context de l’escola: la socialització. “Aprendre a viure junts i junts aprendre a viure” ens recorda Marina Garcés. No hauríem potser de replantejar quins espais de relació amb els altres companys i amb les adults potenciem a l’escola? I com organitzem els tempos perquè es pugin respectar les singularitats i aprendre dels altres i amb els altres? En definitiva, hi ha temps per a les abraçades, l’afecte, la conversa i el planificar i fer junts?

Acabem aquest curs entendrits i, també, esperonats per la fortalesa i la lucidesa dels nostres infants durant aquest llarg confinament. Ara bé, abans de marxar de vacances, com ja és costum, la Maria Gràcia ens regala unes quantes recomanacions de lectures per a infants perquè ara més que mai, després de tants dies a casa, els llibres ens obrin portes i finestres a la llibertat, a la imaginació i al plaer! Gaudiu-ne allà on sigui i deixeu-vos transportar!

Ens retrobarem amb nous posts el primer dilluns del curs que ve.