L’espera que no desespera

En el post contes en família parlàvem de l’experiència d’un taller de llegir contes en què participaven nens i nenes de primer curs acompanyats d’algun familiar.

Alessia Corsi va analitzar detingudament aquest taller per elaborar la seva tesi doctoral i en l’apartat de les estratègies que desenvolupen espontàniament les famílies per acompanyar els seus fills ens redescobreix una vegada més la importància del suport afectiu en relació al progrés de llegir dels infants. També fa una descripció detallada de les estratègies que posen en marxa els familiars per ajudar els seus fills, que es poden resumir així:

• Indicació de la paraula a llegir

• Anticipació de les paraules a llegir

• Correcció

• Lectura en paral·lel

• Lectura a l’uníson

• Comentari de suport

• Proximitat física

• L’espera

Totes aquestes estratègies, menys l’espera, ja havien estat descrites i reconegudes per altres estudis, en canvi no havien estat encara prou demostrats els beneficis de “l’espera” com a estratègia per deixar fluir la participació i els aprenentatges. Una espera exercida des de la proximitat del vincle familiar que roman sempre a l’expectativa del millor per als seus fills.

Tots sabem que l’espera és de les estratègies que ens costa més de fer efectiva quan estem al costat d’un infant que comença a llegir, perquè al nostre voltant tot corre a grans velocitats i perquè sempre tenim mil coses a fer! Per això, va bé que des de l’acadèmia es pugui reconèixer com a estratègia per afavorir la comprensió lectora el deixar temps per formular, reformular, i pensar, amb actitud amorosa i confiada.

Alguns mestres i també alguns pares i mares s’impacienten i es posen molt neguitosos quan la criatura dubta, s’equivoca o no en sap prou i ja sabem que aquestes actituds de desassossec no condueixen mai cap a bon port, més aviat al contrari. La tesi a la qual ens hem referit ens recorda i avala que hem de cultivar una i altra vegada l’actitud d’espera activa per acompanyar els infants en els seus primeres intents de lectura.

El refrany popular diu: qui espera desespera, però quan es tracta d’acompanyar infants neolectors no s’ha de desesperar mai! La nostra companya Rosa Gil sempre diu: Darrera d’una mestra que sap esperar hi ha una criatura que pot avançar i, encara és més necessari, si ens referim a infants amb necessitats educatives específiques.