CONVERSEM EN GRUP CONFINATS?
Escola confinada... I això com ho fem? Moltes mestres hem reflexionat sobre quina seria la millor manera d’apropar-nos als alumnes per fer suport emocional i seguiment tutorial. I no només als nostres alumnes sinó també a les seves famílies. A més, ja des dels primers cursos de primària, les activitats que dissenyem s’han d’orientar a desenvolupar les competències bàsiques. Ens recomanen fer propostes setmanals amb calendari de lliurament i amb la possibilitat de fer un retorn a l’alumnat de les activitats realitzades per afavorir la millora dels aprenentatges. Tot plegat en la distància, des de casa nostra, ben complicat!
El primer recurs va ser el correu electrònic, ben fàcil per mantenir el contacte entre la mestra, l’infant i la família però, a més a més, per a l’infant de primer, rebre cartes al correu de la mare o el pare pot ser un element molt motivador per entendre la funció del missatge escrit: comunicar-se en la distància i deixar-ne constància De totes maneres aviat vam veure que amb el correu electrònic no n’hi havia prou, i moltes escoles ens hem organitzat per poder fer converses a través de videotrucades. Distribuint el grup-classe en petits grups de 5 o 6 alumnes es fan diverses connexions setmanals amb la tutora i les altres mestres del grup. Introduir aquest context comunicatiu ha estat nou per als infants, les famílies i els mestres i entre tots cada dia anem aprenent un munt de coses sobre com gestionar la conversa a través d’aquest mitjà.
De moment constatem que cal organitzar-nos si no volem que la veu ressoni o xiuli. Queda clar que no podem parlar tots a la vegada. En aquest cas, els alumnes que escolten els altres, tanquen el micròfon quan no intervenen i demanen la paraula per obrir el micròfon i parlar. També estem descobrint la necessitat de vocalitzar i modelar el to de veu perquè l’aparell el registri bé. Però, a més a més, aquelles explicacions amb els díctics tan freqüents: aquí, així, això... com que no es veu allò que s’assenyala, tenen per resposta un allau de preguntes, la qual cosa demana una explicació més completa i l’ús d’un vocabulari més precís. El paper de la mestra que modera i intervé a les converses és clau. Tot i la distància física intentem crear un clima d’escolta i de respecte per a cada intervenció, ens preocupem perquè allò que diuen els infants s’entengui i, si cal, fem preguntes perquè ells mateixos ampliïn les seves explicacions. També fem correccions subtils, regulem les pauses i els silencis, modulem el to de veu i ajudem els infants en l’ús de l’eina, cosa que cada dia fem tots plegats amb més destresa.
Nora: Mireu, he fet aquest collage.
Mestra: Ens el pots ensenyar? No el veiem. L’has de posar davant la càmera, la rodoneta de la part de dalt de l’ordinador.
Mestra: Oh! Què bonic! Ens expliques com l’has fet?
Nora: Amb això!
Mestra: Què vols dir amb això? Pensa que nosaltres només et veiem la cara...
El recurs de les videotrucades, en aquest període de confinament, està potenciant una nova manera de conversar en grup que les mestres utilitzem per conservar el sentiment de pertinença al grup social de l’escola i per continuar aprenent, en la mesura que l’eina ens ho permet. Ens agrada donar resposta a la necessitat que sempre tenim de buscar maneres de conversar amb l’alumnat, des de les seves vivències personals, per compartir-les amb el grup i fer-les créixer. No volem conversar perquè toca, sense un contingut real.
Parlar i conversar amb els nostres alumnes és clau, en aquests moments i sempre. Comuniquem-nos, expliquem-nos amb calma, donant valor a la conversa. Hi ha el perill d’utilitzar la llengua oral només per a resoldre la distribució de tasques, solucionar dubtes, pactar els encàrrecs o resoldre conflictes. Hem descobert que, per al manteniment de la comunicació, el correu electrònic és insuficient. Les videotrucades el milloren, però tampoc no n’hi ha prou! El contacte i la proximitat física amb les infants és insubstituïble per al fluir de les converses.