Fer formació: seguir reflexionant, seguir aprenent...

Fa temps que el claustre de l'escola es replanteja com hauríem d'acompanyar els infants en el procés d'aprendre a llegir i a escriure, i per aquest motiu iniciem una formació. Des del primer dia, el claustre està engrescat perquè tant la lectura com l'escriptura són processos que afecten a grans i a petits i queda reflectit en les aportacions que fem entre tots. Reflexionem molt però dues mestres tenen la virtut d'il·lustrar amb anècdotes ben recents aquells sabers que la formadora comparteix.

1. Quan llegim sense comprendre només estem descodificant

La Laia ens explica una interacció amb un infant de 4t de primària. Estan llegint col·lectivament un mateix llibre perquè rebran properament la visita de l'autor. La lectura col·lectiva consisteix en pactar unes pàgines (o capítols) per un dia concret, i així poder fer un comentari més enriquit a l’aula. Amb aquesta proposta es vol evitar la lectura feixuga en veu alta d’un infant mentre la resta de l’alumnat el segueix en silenci.

Doncs bé, la Laia veu un dels infants més perdut del que espera, així que li pregunta -sense que ningú més ho senti- si ha entès el llibre. El nen, tot sorprès, li contesta dient: vas dir que me'l llegís, no que l'hagués d'entendre. Alguna cosa no va bé si lectura i comprensió no van de la mà...

2. La primera escriptura dels infants és per designar les coses/els objectes

Al començament, quan els infants veuen unes lletres que acompanyen un objecte, acostumen a pensar que hi diu allò que és. Aquest vídeo n'és un clar exemple.

La Maria, de P5, explica com l'altre dia un nen es va adonar d'un detall. Mentre aguantava les claus de la mestra, va dir: fffffusta! Aquí hi diu fusta! Els dos s'ho continuen remirant i al cap d'una estona pregunten Com es que hi diu fusta i no claus?

Entendre el procés d’aprendre a llegir de manera més holística ens permetrà ampliar horitzons i promoure interaccions ajustades a les necessitats dels infants. Per tant, no només insistirem en la correcta descodificació de les lletres-paraules-textos sinó, també, en fer propostes en les quals la comprensió sigui imprescindible. Aquest coneixement més profund sobre el procés, també, permet fer preguntes als infants de manera que els faci reflexionar sobre quines són les seves pròpies idees sobre què vol dir llegir... les lletres... les paraules, etc. Per exemple, preguntant als dos infants sorpresos de P5 i per què creus que hi hauria de dir claus? O bé, creus que hi podria dir alguna altra cosa?