Gat i gos, en què s’assemblen?
Busquem paraules que comencin com g...os -diu la mestra, allargant el so [g], a un grup d’infants de 5 anys- D’acord? paraules que tinguin el so [g], com g...os.
Jo tinc la sort de poder observar des d’un angle de l’aula com els infants escolten en silenci i miren atentament la mestra que es va passejant. Com que ningú no diu res la mestra posa l’exemple d’una activitat anterior:
Recordeu que l’altre dia vam buscar paraules que comencessin pel so [p]? com p...a -dient fort i més a poc a poc el so [p]- com p..eu, p..op, p..i !
Pilota –afegeix la Sofia
Molt bé! doncs avui busquem paraules que tinguin el so [g] –diu la mestra i posant-se la mà al coll, convida els infants a què ells també es posin la mà al coll i sentin com unes pessigolles quan diuen [g....]
Gairebé tots els infants ho proven i la mestra els va animant a repetir el so i a sentir les pessigolles.
Oi que sí? Oi que fa pessigolles? Doncs, va, busquem paraules que comencin amb aquest so [g], com gos. –Encoratja la mestra.
Ós! -Diu espontàniament el Lucas.
Gos? Ós? Comencen igual? O, acaben igual? –Pregunta la mestra dirigint-se a tot el grup.
Tos! –Aporta la Martina- Tos, gos! - i uns quants riuen!
Va, que no fa riure! –Replica la mestra- pensem, pensem! Com g...os!
Gat! –diu la Raquel.
Molt bé, Raquel! Gat comença com gos -diu satisfeta la mestra.
Gat i gos, en què s’assemblen? –pregunta l’adult amb la intenció d’obtenir la resposta esperada.
Que tots dos poden viure a casa! –Aporta la Jana molt contenta! I, ara, qui riu és la mestra.
Si analitzem aquesta situació ens adonem que hi ha una distància abismal entre el pensament de la mestra i el del Lucas, la Martina, la Raquel i la Jana. Diríem que la proposta de la mestra està focalitzada en l’anàlisi i reconeixement de les unitats més petites de la cadena fònica, els sons. El Lucas i la Martina intenten aproximar-se al que demana la mestra i aconsegueixen trobar paraules amb sons iguals, però no veuen si són al començament o al final. La Raquel sembla que ha connectat i ha trobat una altra paraula que comença igual. Però, la Jana troba que gos i gat s’assemblen perquè poden viure a casa i prescindeix totalment de l’anàlisi fònic de les paraules.
Molt sovint debatem sobre si és necessari treballar la consciència fonològica abans de la construcció del principi alfabètic, com feia avui aquesta mestra, de manera aïllada i descontextualitzada; o, si és millor exercitar-la sempre que l’infant es troba en la necessitat de reflexionar sobre els sons per tirar endavant algun dels seus intents d’escriure o de llegir. Per descomptat que la nostra opció és la segona i ho diem encara més convençudes si a part d’analitzar les respostes que poden donar els aprenents en un diàleg com el que hem presentat, pensem en com se senten aquests infants quan no encerten a donar la resposta que espera la mestra.