Imitar els adults en les primeres escriptures

Cada tarda, quan iniciem els Espais de Lliure Circulació a l’escola, les mestres apuntem a la pissarra a quin espai vol anar cada nen/a en primer lloc. El nom de cada espai i el llistat dels infants que hi volen anar queda escrit al dia següent.

Aquesta llista ha estat el detonant d’una activitat d’escriptura que els infants, de manera espontània han iniciat. Els serveix de model per fer les seves pròpies llistes. S’ha convertit en una activitat lliure que fan moltes estones durant la resta del dia.

Escriuen els seus propis títols (simulant el títol de l’espai), fan diferents tipus de graelles o llistats i van preguntat a tots els companys/es quin espai volen ocupar, tot imitant l’acció de les mestres. D’aquesta manera , es passen moltes estones “jugant a triar els espais” i van escrivint per iniciativa pròpia els noms dels seus companys, cadascú segons el seu propi criteri i les seves possibilitats.

Hi ha qui busca el referent de la llista i el copia. D’altres pregunten a cadascú com s’escriu el seu nom. D’altres escriuen els noms “a la seva manera”. També en ocasions, demanen a la mestra com s’escriu algun nom o algun espai.

Cada dia, la pissarra s’omple espontàniament de mil i una escriptures diverses que poc a poc van evolucionant i canviant a mesura que conversen entre ells/es, es corregeixen i s’ajuden.

Com que és un joc creat per ells mateixos, se senten lliures i capaços d’escriure, d’equivocar-se. No forma part d’un treball proposat per la mestra. No hi ha el judici de l’adult, no cal la felicitació de la mestra, ni el seu vist-i-plau. En tot cas, són els mateixos infants els que reivindiquen si el seu nom està correcte o no i son ells/es mateixos els que s’ajuden, revisen, corregeixen...

A més a més de destacar la importància del joc, un altre qüestió que he observat és la rellevància que té el fet que els infants vegin els adults a escriure a mà. Actualment els nostres nens i nens ens veuen molt escriure al mòbil o a l’ordinador, però ens veuen molt poc escriure a mà i per tant a percebre que ho fem: d’esquerra a dreta, a fer el traç de les lletres, a equivocar-nos i refer el text, etc. L’escriptura a mà segueix sent un recurs imprescindible en molts moments, sobretot quan no es disposa dels enginys tecnològics. No és estrany, doncs, que hagin agafat interès per imitar la mestra com escriu a la pissarra una llista tant rellevant per al funcionament del grup.